Will Smith, llegenda viva del cinema

Però qui no coneix a Will Smith? Willard Christopher Smith Jr., més conegut com Will Smith és un conegut actor i coproductor de cinema nascut el 25 de setembre de 1968 a Filadèlfia (Pennsilvània), nominat quatre cops als Globus d’Or i dos vegades als Oscars ha arribat a estar considerat com l’actor més poderós i influent del planeta per la Revista Newsweek, la segona revista setmanal amb major difusió als Estats Units. Tot i això, la interpretació no és l’única faceta d’aquest polifacètic personatge, Will Smith és també cantant de rap, vocació amb la qual ha arribat a guanyar diversos Grammys al llarg de la seva carrera i que li va donar la oportunitat de catapultar-se a la fama mitjançant la famosa sitcom “El príncep de Bel Air”.

Will Smith va saltar a la fama com a cantant de rap sota el nom de “The Fresh Prince”

I és que amb només 12 anys, el jove Smith ja va començar a rapejar. A finals dels anys vuitanta es va unir a Jeff Townes, amic de la infància i popularment conegut pel seu paper de Jazzy Jeff a la sèrie de “El príncep de Bel-Air”, amb qui va formar un duet musical amb el qual saltaria a la fama sota el nom de “The Fresh Prince”. Més tard, arribaria al grup Clarence Holmes, més conegut com Ready Rock C. El trio, famós pel to còmic de les seves cançons com per exemple la de “Summertime” que pots veure a continuació, guanyaria l’any 1988 un Grammy en la categoria de rap. 

Però el factor determinant en la carrera del jove cantant que el va portar a l’èxit va ser la seva aparició a la televisió. Un cop arribat a l’èxit de vendes, Will Smith va manifestar el seu desig d’actuar. La seva gran oportunitat arribaria de mà del productor de la Warner Bros, Benny Medina, qui va idear una sèrie còmica basada en la seva pròpia experiència personal: la famosíssima sitcom “El príncep de Bel Air” L’argument de la sèrie gira entorn de Will, un noi de Filadèlfia que se’n va a viure amb els seus tiets rics al barri de Bel Air, un barri residencial exclusiu de Los Àngeles, per a intentar allunyar-se de l’ambient del problemàtic barri on vivia. Així va néixer una de les sèries americanes de més èxit en la petita pantalla, la qual va continuar durant més de mitja dècada (1990 – 1996) i ha estat retransmesa de forma permanent en diverses cadenes. 

La cançó que introduïa la sèrie, cantada per Will Smith 

Les sitcoms, contracció de la paraula anglesa Situation Comedy, van néixer als Estats Units durant els anys 60 i continuen sent bastant populars a dia d’avui, aquest gènere còmic televisiu es desenvolupa en platós limitats, i l’acció que es narra acostuma a començar i acabar dintre del mateix capítol, amés de la trama principal es desenvolupen històries secundàries i paral·leles que salten de l’una a l’altra. L’humor utilitzat es basa en la broma verbal i visual, en la situació, en la mateixa trama i en la personalitat dels personatges i les seves reaccions. Tot i comptar amb una estructura narrativa convencional, personatges i temàtiques ben definits i estereotipats, les sitcoms han tingut i continuen tenint molt d’èxit, el silenci per les rialles, el gran ventall de temes que tracten i l’humor cínic i a vegades absurd, sembla ser, no passaran mai de moda.  

La popularitat de l’actor el va introduir encara més en els tancats i privilegiats cercles de Hollywood , el que el va permetre relacionar-se amb personatges com Bill Cosby o Denzel Washington, qui li va ajudar a preparar el seu primer paper a la gran pantalla a la pel·lícula “Sis graus de saparació” (1993), el seu debut al cinema no va ser un èxit, a diferència de la pel·lícula que va coprotagonitzar juntament amb Martin Lawrence l’any 1995, “Dos policías rebeldes”. La pel·lícula va tenir tant d’èxit que Will Smith va començar a cobrar 5 milions de dòlars per film, i va ser llavors quan li van començar a ploure ofertes per a interpretar sobretot, papers que barrejaven l’acció i l’humor. Aquest va ser el cas de la seva participació en “Independence Day”, de l’any 1996, una superproducció en la qual no es van escatimar en mitjans per assegurar el seu èxit i “Men in Black”, l’any 1997, ambdues pel·lícules van ser dos èxits en la taquilla internacional i van obtenir molt bona crítica. Juntament amb la seva tant exitosa estrena al cinema i l’èxit de la banda sonora de “Men in Black” que el va animar de nou a tornar de ple als estudis de grabació, Will Smith va voler aprofitar i començar una carrera musical en solitari.

Les dos darreres pel·lícules que havia fet van assentar la reputació comercial de l’actor i se’l va començar a considerar una estrella mediàtica capaç de vendre qualsevol pel·lícula en la taquilla: una reputació que el propi Smith començaria a anomenar "Big Willie Weekend” i que li serviria també per a promocionar el seu primer disc “Big Willie Style” (1997). La seva carrera musical continuava sent envejable: l’any 1988 va guanyar el premi com a millor intèrpret de rap en els Grammy per la seva cançó “Men in Black” i també aquell mateix any, va rebre dues nominacions per als MTV Video Music Awards en les categories de millor vídeo masculí per “Just two of us” i millor vídeo de rap per “Gettin Jiggy whit it”

L’any 1988 va protagonitzar, juntament amb Gene Hackman, “Enemigo Público”. Va refusar, a més, protagonitzar el paper de Neo a Matrix, per a poder protagonitzar “Wild Wild West” (1999). Durant els anys pròxims va protagonitzar éxits com Men in Black II (2002), Policias Rebeldes II (2003), Yo, robot (2004) i Hitch, especialista en ligues (2005).

La pel·lícula Yo, robot, dirigida per Alex Proyas, i protagonitzada pel nostre personatge és un exemple clar del cinema cyberpunk que hem donat a classe, subgènere que introdueix a mode de crítica, dintre d’ambients futuristes, innovacions científiques i tecnològiques (cyborgs intel·ligents) que fan que es creï una confusió entre el que és real i el que és artificial, entre la originalitat i la burda còpia, la pel·lícula, amb uns efectes especials fascinants va obtenir molt bona crítica.

El reconeixement internacional i de més prestigi, però, va arribar quan Will Smith va ser nominat per a l’Oscar al millor actor amb la pel·lícula Ali, l’any 2001 per la seva interpretació del boxejador Muhammad Ali. Cinc anys més tard, repetiria nominació per el seu paper en un altra pel·lícula basada en fets reals, “En busca de la felicidad” on va interpretar a Chris Gardner en una història molt recomanable des de la pobresa cap a la riquesa, basada en l’esforç i l’auto sacrifici.  

Després de l’incommensurable èxit dels seus primers dos discos “Big Willie Style” (1997) i “Willenium” (1999), Will Smith va llançar l’any 2002 el seu tercer àlbum, “Born To Reign”, que en comparació amb els altres dos discos que van ser de multiplatí, va ser una decepció en vendes i la discogràfica el va relegar.

En cinema, Will Smith continuava batent registres, i l’any 2005, Smith es va inscriure en el llibre Guiness dels rècords per assistir a tres estrenes en un període de 24 hores, aquell mateix any, Smith va ser l’amfitrió per al concert Live 8 en la seva Filadèlfia natal davant una gran multitud. Durant aquest temps, Will Smith es va poder treure l’espina que el seu tercer àlbum li havia deixat amb el llançament del seu quart i darrer àlbum en solitari, “Lost & Found”. El seu exitós senzill “Switch” va aparèixer a la cima de les llistes durant mesos i Will Smith va tornar a la vanguardia del hip-hop.    

"Switch", el senzill del seu darrer àlbum en solitari, "Lost & Found"

El 10 de desembre de 2007, Smith va ser reconegut al passeig de la fama de Hollywood on va deixar una petjada de les seves mans i els seus peus. Aquell mateix mes va protagonitzar la pel·lícula “Soy leyenda”, l’estrena de la qual va ser la més multitudinària als Estats Units durant el mes de desembre. Will Smith era ja llegenda viva del cinema, i l’any 2008, TV Guide va reconèixer Will Smith com una de les deu persones més fascinants dels Estats Units del 2008.

Durant el 2008 destaquen les superproduccions “Hancock”, un superheroi cinic i borratxo que conviu amb els seus superpoders sense responsabilitzar-se dels danys que causa, i el seu brillant paper a “Siete Almas”, un drama on Smith es sacrifica per millorar la vida de set persones de les quals sap de totes totes, són bones persones.

Considerat com un dels artistes més taquillers del món, ha demostrat que guió que toca, guió que transforma en or o en aquest cas recaptació milionària i és que Will Smith és l’únic actor de la història que pot presumir d’haver actuat en vuit pel·lícules que hagin generat més de 100 milions de dòlars en la taquilla nacional, amés és l’únic actor que ha participat en vuit pel·lícules consecutives que hagin arribat al número 1 en la seva estrena. Vanity Fair va publicar la llista de les Top 40 celebritats de Hollywood amb més ingressos al llarg del 2010. Will Smith va ser l’onzè classificat de la llista, amb uns beneficis estimats de 29 milions de dòlars per les seves pel·lícules. És impossible ignorar la grandesa d’aquest actor, fins i tot el president dels Estats Units, Barack Obama, ha declarat que si alguna vegada es realitzés una pel·lícula sobre la seva vida, li agradaria que Will Smith la protagonitzés.

Will Smith, Llegenda viva del cinema.

Gregori Perelló Sánchez

(Periodisme)