Grindhouse

En el meu comentari vull parlar de la sèrie de pel·lícules Grindhouse. Grindhouse és un prjoecte de Quentin Tarantino i Robert Rodríguez que es presenta com un parell de films que volen semblar de la sèrie B, de terror i suspens, dels anys '70. Les pel·lícules que presento s'anomenen Death Proof (Quentin Tarantino, 2007) i Planet Terror (Robert Rodríguez, 2007).

Tot i que els films es van projectar per separat a les sales de cinema, estaven pensats per ser projectats junts (primer un i després l'altre) en una mateixa sessió, que anomenen "Grindhouse".

Cartell de Death Proof

Començaré amb un breu resum de l'argument de les dues pel·lícules. Per començar, Death Proof tracta dues històries diferents, en les quals un grup d'amigues sufriran l'agressió, a la carretera, d'un psicòpata. Per la seva banda, a Planet Terror un grup de persones, encapçalades per un policia, el seu germà, un "delinqüent" i una gogó hauran de fer front als infectats, semblants a zombies, per una epidèmia. Cap dels dos films es tallen pel que fa a violència i, tot i que en menor mesura, continguts sexuals.

Death Proof és una pel·lícula que es basa en el món del cinema, però sobretot en la vessant més oculta d'aquest: especialistes, actrius, dobles... D'alguna manera és un homenatge a la gent que treballa per una pel·lícula i que no reben cap reconeixement mediàtic. Tant és així, que Zoë Bell, gran doble en escenes de risc (va fer de doble d'Uma Thurman a Kill Bill, per exemple), apareix en el film fent d'ella mateixa. També tenim referències en la pel·lícula d'altres films, com per exemple de "Punto límite 0", del qual es diu que apareix el cotxe que agafaran les noies a la segona història.

Cartell de Planet Terror

Els dos llargmetratges se situen en l'àmbit postmodern del cinema i hi és evident un clar eclecticisme en ells, sobretot en referència al vestuari, l'atrezzo o la música. Al voler imitar aquells films dels '70 de la sèrie B, trobem barrejats elements d'aquella dècada mesclats amb elements de l'actualitat. Aquest aspecte eclèctic entre dues èpoques diferents es deixa veure més a Death Proof que no pas a Planet Terror.

Entre totes dues pel·lícules podem veure tot un seguit de relacions entre els personatges que hi apareixen. És clar que hi ha una relació entre totes dues pel·lícules, podem veure com coincideixen personatges secundaris, com per exemple l'agent de policia i la seva filla, metgessa, que apareien en una escena de Death Proof i que a la pel·lícula Planet Terror prenen més protagonisme.

Apart de compartir personatges, aquests dos films també comparteixen actors. L'estreta relació entre ambdós llargmetratges fa que hi hagi personatges compartits, sinó que també hi hagi actors. Això, a més a més, al ser presentades com a pel·lícules de la sèrie B, reforça la intencionalitat de la seva imatge descuidada.

Diversos actors fan el doblet de les dues pel·lícules:

- Els ja esmentats abans que representen els seus personatges en ambdues pel·lícules.

- Les bessones, que apareixen com a cangurs d'un nen a Planet Terror i a Death Proof com a extres a una escena d'un bar. També apareixeran aquestes dues personatges en la posterior Machete, film post-Grindhouse.

- El mateix director Quentin Tarantino també apareix en els dos films, a Planet Terror fa de soldat i a Death Proof fa de Warren, propietari d'un bar.

Tot i això, el cas més exagerat és el de l'actriu Rose McGowan, que protagonitza el film Planet Terror (com a Cherry) i que també apareix en la primera de les dues històries de Death Proof com una de les noies que moriran per culpa de l' "especialista Mike".

També cal fer especial esment als crèdits, sobretot els de l'inici. A Death Proof apareixen sobre una seqüència gravada des de l'interior d'un cotxe i fan veure com si els haguessin agafat d'una altra pel·lícula, per falta de diners. Pel que fa a Planet Terror, els crèdits inicials apareixen sobre una seqüència on la Cherry balla com a gogó. Els crèdits donen un aire encara més de la sèrie B als films, ja des d'un bon principi.

 

En ambdues pel·lícules s'ha introduit al inici d'aquestes un fals recordatori de film qualificat "X" pel seu contingut. També es fa un petit homenatge als productors executius dels films a Planet Terror, on, abans de començar apareix un anunci dient que està patrocinada pels germans "Weinstein" (Bob i Harvey).

A l'hora de donar-li un aire encara més de pel·lícula poc subvencionada tots dos directors juguen molt amb el tema de l'imatge, fent veure que és de mala qualitat, que està poc cuidada. Tenim una constant sensació de que el carret està brut, hi ha repeticions de petits fragments de la pel·lícula i, fins i tot, en la pel·lícula Planet Terror, Robert Rodríguez s'atreveix a fer veure que es cremava el carret en projecció, arribant a introduir, fins i tot, un cartell on es demana disculpes de part del cinema que projecta el film. Tarantino, per la seva part, en una mateixa escena fa saltar la imatge de color a blanc i negre durant una estona. En aquest aspecte Robert Rodríguez, en la meva opinió, es mulla una mica més. Tots aquests aspectes contribueixen a millorar l'efecte de pel·lícula de sèrie B.

Cartell de Machete

També cal comentar que la banda sonora està molt ben triada, sobretot a Death Proof, on aquest aspecte sembla ser molt aclamat pel públic: temes com "Chick Habit", "Hold tight", "Baby it's you" o "Down in Mexico" reforcen, per mi, la pel·lícula, alguns en moments claus com l'impressionant seqüència del xoc frontal de la primera història.

I un dels aspectes que més van sorprendre i agradar, tant a la crítica com als espectadors, va ser l'introducció de falsos tràilers que havien de servir per introduir cada un dels films i també per separar-los. Aquests falsos tràilers van fer aparèixer "estrelles" com Nicolas Cage. El millor de tot això és que s'han fet dues pel·lícules a partir de dos d'aquests falsos tràilers. Parlem de "Machete" i de "Hobo with a shotgun".

Per la meva part, dono especial importància a Machete, ja que, des del meu punt de vista, és una continuació de la sèrie Grindhouse. Machete va ser dirigida per Robert Rodríguez i té arrel en un personatge ja ideat per ell, que apareixia ja a les pel·lícules de "Spy Kids", dirigides pel mateix Robert Rodríguez. Així doncs, Robert Rodríguez s'embara en la història del personatge que encarna Danny Trejo. Machete és un ex-federal mexicà que emigra als EUA i allà es veurà involucrat en un cas de corrupció política. Machete, com Death Proof i Planet Terror no es talla amb violència i sexe.

Hobo with a shotgun es desmarca de les altres pel·lícules. És una producció canadenca i no ha tingut el mateix ressò que la resta. Es distancia més de la sèrie Grindhouse, al estar enfocada d'una manera diferent.

A Grindhouse (incluint Machete) no només els directors són les estrelles. Hi han participat estrelles com Kurt Russell, Bruce Willis, Jessica Alba, Robert De Niro, Lindsay Lohan, Steven Seagal, Fergie, Don Johnson, Josh Brolin o Michelle Rodríguez.

Com a curiositat tarragoninament interessant, comentar l'aparició de la beguda Chartreuse al film de Tarantino, Death Proof, on hi apareix un cartell lluminós d'aquest licor i el mateix Tarantino, fent de Warren, el propietari del bar, presenta la beguda a uns quants dels personatges que hi apareixen. Una agradable sorpresa!

PD: A dalt, en vídeo, la seqüència del xoc frontal de la Pel·lícula Death Proof.

Per Albert Blay León.