Tim Burton és un dels directors del cinema actual pertanyent al gènere
expressionista.
El primer curtmetratge que va fer aquest cineasta va ser Vincent
al 1982, i a partir de llavors va anar guanyant premis i va seguir la seva
carrera com a cineasta amb molts més films de caire expressionista.
Al 1988, va dirigir una pel·lícula que va provocar un èxit inesperat ja que
va ser un dels films més vistos d’aquell any, anomenada Beetlejuice (Bitelchús
en castellà).
Beetlejuice és una pel·lícula protagonitzada per Geena Davis, Alec Baldwin,
Michael Keaton, Winona Ryder, Catherine O’Hara i Jeffrey Jones.
Geena Davis i Alec Baldwin interpreten el paper de Barbara i Adam Maitland,
un matrimoni que mor en un accident de cotxe i es converteixen en fantasmes.
Aquests intenten espantar a la família que s’acaba d’instal·lar a casa seva
amb la finalitat de fer-los fora. Apareix la sorpresa de que la filla del
matrimoni Deetz (Catherine O’Hara i Jeffrey Jones), Lydia (Winona Ryder) pot
veure’ls, mentre la resta dels mortals no poden.
 |
| Lydia llegint el Manual |
“Live people ignore the strange and unusual. I, myself, am strange and
unusual.” (La gent viva ignora allò estrany i inusual. Jo mateixa sóc
estranya i inusual.). Això és el que Lydia diu i extreu del manual per als
recents difunts (llibre que suposadament s’ha de llegir la parella morta per
tal de saber les normes i els drets dels difunts), l’explicació del perquè ella
veu els morts.
Us destaco un ensurt que fan els fantasmes als nous propietaris de la casa
i a uns amics amb els que estan reunits, en què els posseeixen i els fan cantar
i ballar la famosa cançó Banana Boat Song (Day O) de Harry Belafonte.
Vist el fracàs dels seus ensurts, els fantasmes decideixen recórrer als
serveis del famós bio-exorcista anomenat Betelgeuse (Michael Keaton), per a que
els ajudi a fer fóra a la família que ha ocupat la seva casa. Betelgeuse aplica
una sèrie de tàctiques massa violentes; per això la Lydia accepta casar-se amb
ell, a canvi de que aquest deixi a la seva família en pau. Al final, Lydia no
es casa amb ell gràcies a la parella fantasma, que fan desaparèixer en
Betelgeuse.
Després d’explicar la pel·lícula, m’agradaria fer una petita comparació entre
aquest film amb el Gabinete del Dr. Caligari de Robert Wiene.
Com ben sabem, Tim Burton es va inspirar en cineastes anteriors, com Robert
Wiene, F. W. Murnau o F. Lang per crear el seu estil expressionista. En aquesta
pel·lícula ja explicada, intervenen alguns factors que són comparables a altres
obres expressionistes més antigues com per exemple El Gabinete del Dr.
Caligari.
Bé, a Beetlejuice hi ha una escena en què el paisatge té la
mateixa estructura que al film de Wiene: uns decorats que s’allunyen de la
realitat, ja que aquesta es mostra distorsionada.
 |
| Decorat de Beetlejuice |
 |
| Decorat del Gabinete del Dr. Caligari |
Per altra banda, trobem el protagonista de Beetlejuice, que porta la cara
pintada de blanc i fosc, de manera que Burton vol mostrar la monstruositat del
personatge a la vegada que el seu paper sigui graciós. A l’obra de
Robert Wiene, el protagonista, igual que l’altre, porta la cara pintada de blanc
i negre de manera que mostra l’ambigüitat i la foscor del personatge.
 |
| Betelgeuse, de Beetlejuice |
 |
| Cesare, del Gabinete del Dr. Caligari |
A Beetlejuice també hi apareixen
diversos monstres i éssers no existents, que mostren el predomini de la
fantasia i el poc realisme de la pel·lícula.
Les escenes on apareix el suposat “món dels morts” es mostren fosques
amb forts contrastos de llum, com passa a la pel·lícula de Wiene.
 |
| Cesare amb contrastos de llum |
 |
| Betelgeuse amb contrastos de llum |
Al cap i a la fi, són dues pel·lícules de cineastes pertanyents al gènere
expressionista; alguna cosa havien de tenir en comú.
Judit Caro Rodríguez
1r Curs de Publicitat i Relacions Públiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada