Fins ara hem estudiat el videoclip com a a un enginy de les companyies productores per a publicitar un treball musical d’un grup o cantant. N’hem vist de diversos gèneres i estils però sabem que tots tenen la mateixa funció; la de fer publicitat de la cançó de cara al consumidor.
A nosaltres, com a consumidors de música que som, ens pot agradar una cançó concreta perquè o bé ens agrada l’estil de música, o som seguidors del grup que la interpreta o perquè simplement ens agrada aquella sola cançó independentment del grup que la toca o l’estil de música en la qual s’emmarca.
A nosaltres, com a consumidors de música que som, ens pot agradar una cançó concreta perquè o bé ens agrada l’estil de música, o som seguidors del grup que la interpreta o perquè simplement ens agrada aquella sola cançó independentment del grup que la toca o l’estil de música en la qual s’emmarca.
Darrerament, una cançó ha donat la volta al món. Ha esdevingut un fenomen de masses totalment. Ha sigut número 1 en les llistes d’èxits de molts països del món, incloent-hi Espanya i ha rebut al portal Youtube quasi bé 300 milions de visites. Estic segur que no hi ha cap company de classe que no hagi escoltat la cançó “Ai se eu te pego” de Michel Teló. Doncs bé, aquesta cançó i aquest cantant no han donat la volta al món precisament gràcies a un bon videoclip (on apareix ell cantant la pròpia cançó en un concert) ni tampoc perquè el cantant tingués una reconeguda fama prèvia (de fet, jo personalment no el coneixia abans de la cançó).
Michel Teló interpretant “Ai se eu te pego”
Heus aquí la gran pregunta: com s’ha arribat a popularitzar mundialment aquest tema? La cançó va ser popularitzada pel jugador brasiler del Santos, Neymar, quan la va ballar als vestuaris del seu equip en un entrenament.
Neymar ballant la cançó al vestuari
Neymar va actuar com a predicador de la cançó ja que ell és un símbol del futbol al seu país i una futura promesa amb la qual molta gent s’identifica i molts nens volen imitar-lo. Podríem dir que Neymar va apadrinar la cançó de Michel Teló. Però Neymar a Europa en aquell moment no era massa conegut com per col·locar amb el seu ball, una cançó, al cap de les llistes d’èxits. Però el jugador portuguès del Reial Madrid Cristiano Ronaldo va ballar la famosa dansa que havia popularitzat Neymar. La va ballar després d’aconseguir un gol contra el Màlaga i ho va fer amb el seu company Marcelo. Cristiano Ronaldo és tota una icona referent a nivell mundial i les seves imatges ballant la cançó van donar la volta al món.
Cristiano Ronaldo i Marcelo ballant la cançó després d'un gol
Més endavant, Neymar va aparèixer en programes televisius fent la popular dansa del “Ai se eu te pego” al costat del mateix cantant Michel Teló i, durant les festes del Carnaval 2012, també la va ballar públicament.
Neymar ballant la cançó al Carnaval de 2012
D’aquesta manera Neymar, Cristiano Ronaldo i amb conseqüència molts d’altres jugadors d’Europa, Amèrica i tot el món, han publicitat, en la mesura corresponent a la fama que tenen ells mateixos, la cançó “Ai se eu te pego” de Michel Teló. Els famosos com a símbols de la cançó han fet que la gent parli, canti i balli la cançó com si l’haguessin creada Neymar o Cristiano Ronaldo. I sense ser una superproducció la cançó ha arribat al capdamunt de les llistes d’èxits, únicament per haver-la ballat els ídols de milions de persones al món.
Lluís Pitarch Savall (Periodisme)
Haurà pagat Michel Teló a Neymar i a Cristiano Gronaldo per la promoció? Supòs que a els dos futbolistes simplement els hi agradava la cançó i la van voler ballar davant les càmeres, fet que al final va servir per mostrar la cançó al món en benfici de Telló. Però i si algú utlitzes aquesta tècnica expressament? Ben mirat és una gran arma publicitària i no seria d'extranyar que els artistes musicals (o d'un altre sector)paguessin a altres personatges famosos perque mostrassin els seus productes a la resta de la gent. En certa manera vull dir que l'impacte de la gent famosa dins la societat es bestial i penso que cada cop s'utilitzarà més en el que la publicitat es refereix.
ResponEliminaJordi Nadal Perelló
I més que escoltar la cançó, qui no l'ha ballat? Estarem totalment d'acord en que la cançó no és res de l'altre món, i que la lletra és senzilla i repetitiva i el ball bastant bàsic. És evident que els famosos marquen tendència i la clau de l'èxit de Michel Teló la deu exclusivament a Neymar i en l'instant en que se li va ocórrer ballar-la, en part també per la senzillesa dels moviments. Després es va sumar Cristiano Ronaldo, i fins i tot, en ple èxit de la cançó, Dani Alves i Eric Abidal. Suma-li la fama dels futbolistes i el fenomen fanboy i ja tens a mig món ballant-la. En part, tenen la culpa també els mitjans de comunicació, que s'han cansat de repetir-la una i altra vegada: el primer cop que vaig sentir la cançó va ser en un reportatge de deportes cuatro. No és estrany així, que Michel Teló surti a El Hormiguero, multipliqui radicalment el seu nombre de concerts, gires i compromisos internacionals, i facin remescles amb la seva cançó. També crec, i sobretot escoltant la seva discografia, Michel Teló no repetirà èxits en un futur, així que, que gaudeixi de la seva fama ara, i faci diners, perquè per a mi, només em sembla flor d'un dia.
ResponEliminaCom bé sintentitzes, la millor manera de vendre una cançó arreu del món, per dolenta que sigui.
Gregori Perelló Sánchez
(Periodisme)
Bé, crec que tot el que diu en Gregori és cert, que potser és per culpa dels mitjans de comunicació, perquè van estar repetint dia a dia que aquests futbolistes havien cantat i ballat la cançó a un partit de futbol; però també és cert que per que una persona famosa balli o canti una canço, o simplement faci o porti una cosa, com per exemple portar una samarreta d'una marca en concret o un collaret d'una forma determinada, la gent també ho vol. A la societat d'avui dia li agrada ser o fer-se l'important, i per això la gent imita als famosos; volen el que tenen. Per tant, crec que aquesta cançó (com moltes altres) no només s'ha fet famosa a causa dels mitjans, sinó gràcies als famosos i a la opinió de la societat d'avui dia.
ResponEliminaJudit Caro Rodríguez