Crisi de cine

Hugo de Martin Scorsese

L’últim film que vaig veure al cinema va ser Hugo de Martin Scorsese i realment vaig quedar impressionat del poc públic assistent a sala, tot i ser un dia festiu. La pel·lícula, digna de veure, amb una posada en escena màgica ambientada en el Paris dels anys 30, ens fa un repàs de la historia del cinema, barrejada amb una petita dosi de fantasia i misteri, però no és suficient atractiva? O potser el preu de l’entrada és massa costos? O a molts el pot semblar poc original?

Ocine Les Gavarres

És un diumenge a la tarda i el simple fet de pensar que avui toca cine, m’encanta. A les sis de la tarda estem a les taquilles, poc plenes per ser un diumenge, agafem les entrades per servi caixa per evitar les cues i finalment per 7.30 euros tenim la nostra entrada a la mà. Seguim el procediment habitual, d’anar tranquil·lament fins a la sala, que avui és la 14, on s’hi projecta Hugo en versió digital. Comprem les crispetes i la beguda, que personalment formen part del protocol d’anar al cine i seiem a les butaques,  Jaume Pahissa i Pizzeria Restaurant il Capanone, anuncis, tràilers, alguns amb millor pinta que altres. S’apaguen les llums i comença la pel·lícula. Sortim de la sala. Estic content ja que la pel·lícula m’ha agradat.

La reflexió és, als que ens agrada anar al cinema, els que disfrute'm amb aquest hobby cada dia més car, seguirem anant eternament al cinema? Jo crec que no, si de 16 pel·lícules que hi ha en projecció, 8 no val la pena pagar 7.30 euros, 2 sobre les quals em llegit o semblen interessants pel director, actors etc.. i la resta són en 3D a 10 euros l’entrada, el cinema té les de perdre. Estem més còmodes a casa mirant cinema, si, com a casa en cap lloc, però el fet d’anar al cinema dona vida al que ens agrada veure, si no hi anem no es faran pel·lícules. Si, també és cert que molts diuen que el cinema s’ha d’adaptar a nosaltres a la nostra vagància, a la nostra butxaca, però de moment l’únic canvi ha estat el 3D com a cinema exclusiu per a sales, tot i que sincerament també té els dies contats. Jo també era dels que consumien cinema per Internet i només anava a veure allò que m’interessava veure, però actualment i després del tancament de Megaupload i de la persecució en augment de la pirateria, les plataformes legals per consumir cinema per Internet estan augmentant.

Un bon exemple que acaba de nova creació, fet a casa, és Filmin, que ens ofereix un catàleg de més de 2.000 pel·lícules, sèries i documentals per 15 euros al mes, o Filmotech, una plataforma, que per 9 euros al mes ens ofereix un catàleg de més de 1.000 pel·lícules espanyoles. Les possibilitats són cada vegada més grans, també podem trobar Youzee o Wuaki, entre d'altres, o inclús les grans empreses, com Google o Apple ja s'estan posant les piles per abastir també pròximament aquest sector. 

Com si de la crisi del cinema abans de les noves ruptures dels 60 es tractés, el cinema ha d’evolucionar. El cinema de Hollywood de la mà de la seva indústria està caient pel seu propi pes i el cinema independent cada cop té més presència per la seva difusió per Internet. L'amateurisme i les produccions semi-professionals són ara més presents que mai , es per això, que actualment, ens pot ser molt més fàcil trobar films de distribuïdores o productores petites que d'altres pel·lícules procedents de grans "major".

Un exemple de "major": Paramount

Jo sóc dels que pensa que si no paguem el que consumim, si no paguem pel que veiem el cinema morirà, tot i així el cinema s’haurà d’adaptar al que les noves tecnologies li poden oferir. I vosaltres que en penseu?






Victor Mazariegos Lacambra
Publicitat i Relacions Públiques