La realitat virtual en Avatar

Com ja hem vist a les classes de corrents estètics, la cibercultura ha estat concebuda dins el cinema postmodern com una manera de mostrar una realitat nova aprofitant el desenvolupament de les tecnologies i l’avenç d’aparells electrònics. La forma de representar aquesta realitat allunyada d’allò autèntic rep el nom de realitat virtual. Dins d’aquest tema m’agradaria destacar la figura de l’avatar, com a representació virtual d’un usuari que rep estímuls per mitjà d’una interfície d’aparells electrònics. 

L’exemple més acertat que he trobat és el film Avatar, una pel·lícula dirigida pel director James Cameron. Penso que és una pel·lícula que reflexa bastant la concepció de realitat virtual ja que el protagonista per mitjà d’una interfície rep estimuls que no corresponen a la vertadera realitat, dins d’una immersió sensorial.

James Cameron ha dirigit pel·lícules com Terminator; Aliens, El regreso; Titanic; etc. El que vull destacar bàsicament és la faceta de Cameron bolcat a la ciència-ficció. La pel·lícula Avatar va ser realitzada al 2009, protagonitzada per Sam Worhington, Zoe Saldaña, Sigourney Weaver com a principals actors. En el film hi ha característiques pròpies del ciberpunk, el subgènere de ciència-ficció al qual pertany i que, posteriorment, compararé.

Per començar, podríem parlar del context històric. Veiem un avenç de segle considerable, respecte la nostra era. El film avarca el segle XXII, a l’any 2154, dins d’un espai futurista que denota una certa percepció d’avenç tecnològic i totalment modernitzat. La característica més important de la pel·lícula és la dualitat de móns, el real i l’artificial (virtual), i la confusió entre ells. A Avatar, aquest món artificial és conegut amb el nom de Pandora, un satèl·lit del planeta Polifem que és habitat per humanoides de raça Navi. El món real està protagonitzat per humans, en concret per l’actor Sam Worthington, que encarna a Jacke Sully, un ex-marine paraplègic, aquí veiem la frustració/marginació i solitud pròpia del moviment cinematogràfic. La interacció entre els dos móns és desencadena per un conflicte energètic, és a dir, Pandora té al seu abast grans fonts energètiques immenses, especialment el mineral unobtainium, que podrien millorar les condicions energètiques de la Terra. L’aparició d’elements científics també és un factor clau en els elements de la ciència ficció. En aquest video es pot veure els efectes especials amb màquines i animals voladors de Pandora (ikran):

Per tant, Jake és seleccionat per treballar al projecte Avatar, on a través d’un cos navi (avatar) és controlat remotament i s’infiltra per tal de guanyar la confiança dels navi, aconseguint així el mineral desitjat. El cos artificial denota la característica del concepte ciborg (meitat home meitat màquina), en altres paraules, un robot amb ADN humà (humanoide). També cal dir que, Cameron fa una crítica constant a la tecnificació del món. Al món real es mostra tot molt modernitzat sobretot en les escenes on es veu el laboratori amb aparells electrònics, les càpsules per a realitzar la transmutació de humà a avatar, la forma d’interactuar amb l’infiltrat protagonista quan aquest es troba en la realitat virtual, etc. Al món real, gairebé sempre ens mostren una societat distòpica, amb un entorn caòtic en l’escenografia, la majoria de vegades ambientades en llocs tancats, il·luminats per llum artificial i més aviat fosc amb ambients recarregats.

Altres aspectes propis que relacionen el film amb el moviment del ciberpunk serien la quantitat d’efectes especials i imatges informatitzades que s’han emprat per tal d’aconseguir aquests resultats tan irreals (món virtual), la gran naturalesa que impera dins el món de Pandora amb la contraposició de lluminsositat, a diferencia del món real saturada de tecnològies.

Em resulta interessant destacar, en termes cinematogràfics, que la pel·lícula d’Avatar és una de les primeres pel·lícules amb major recaudació econòmica de la història, superant a la pel·lícula Titanic, també de Cameron. Es van invertir nombrosos milions de dòlars de pressupost en els efectes especials i en la publicitat, així mateix també és la més costosa en quant a realització  d’escenografies i efectes visuals adaptats a les tres dimensions. Això va abarcar al voltant de 14 anys de realització acabant per ser la pel·lícula més taquillera de la història. Utilitzant recursos tecnològics avançats com és la caracterització dels personatges alienigenes fets per mitjà d’ordinadors, al igual que els moviments, extrets d’un actor i traslladades en les figures virtuals. En quant a la crítica val a dir que els valors narratius, és a dir, la trama argumental del film ha estat ben valorats gràcies als efectes especials, la originalitat visual amb el desenvolupament vital en un altre planeta i la utilització de càmeres per emprar la tecnologia 3D (càmera HD i una altra de convencional).

Algunes curiositats que m’agradaria ressaltar sobre el film són entre d’altres, la invenció de Cameron en fer que els habitants de Pandora tinguessin un llenguatge propi, amb l’ajuda de professors d’universitat va crear una espècie de dialecte real per tal de donar més veracitat als humanoides. I per últim, cal destacar que a causa del gran èxit que va tenir en la seva estrena i realització ha sigut galardonat al Premi Oscar 2010 sobretot pels efectes especials i també ha rebut nominacions a millor pel·lícula, millor director, millor muntatge, millor banda sonora, entre d’altres, sent nonimada també a 4 globus d’Or.  

                                                                            Elizabeth Valls López

1r Publicitat i RRPP