Monty Python's The Life of Brian (1979)
"No permitiré que la gente diga que yo me burlé del jodido Jesucristo".
La vida de Brian, tal i com es va estrenar a Espanya al 1980, és un dels llargmetratges més exitosos del grup de comèdia britànic Monty Python.
Tracta sobre la vida d'un noi nascut a la Judea de Jesús de Natzaret la qual està plena de paral.lelismes amb la vida del messies cristià. D'aquesta manera Terry Jones y el seu grup de cineastes fan ús de la sàtira i la ridiculització per realitzar una de les crítiques més grans a l'Esglèsia mai projectada a una pantalla.
La vida de Brian va ser molt rentable econòmicament, aconseguint la quarta recaudació més gran de qualsevol pel.lícula al Regne Unit en 1979, i la més alta de qualsevol pel.lícula britànica projectada als Estats Units aquell mateix any.Cal destacar que un factor determinant perquè la pel.lícula fós tant rentable van ser les crítiques tant positives que va rebre, considerada la millor pel.lícula de comèdia de tots els temps per diverses publicacions i cadenes de televisió especialitzades en cinema.
Pel que fa l'argument, el film comença amb el neixament de Brian Cohen a l'estable veí de Jesús de Natzaret. Els reis mags d'orient guiats per l'estrella s'equivoquen i van a retre homenatge al nen nascut. Després de que la mare de Brian els faci fora de l'estable se n'adonen de què s'han equivocat i a qui realment han d'adorar és al nen Jesús que roman a pocs metres d'ells.
En una época on les creençes i les religions estaven en plena ebullició, a la família de Brian els agrada anar als sermons i a les lapidacions. Els dos viuen a una ciutat caòtica on es troben a malalts i rodamóns, com per exemple l'exmalalt de lepra el qual va ser curat per Jesús de Natzaret en contra de la seva voluntat, ja què ara no pot demanar diners a la gent sense la seva enfermetat.
Després d'una sèrie de peripècies força burlesques Brian és fa membre del «Front del Poble de Judea» una organització clandestina en contra de l'ocupació romana. La primera missió de la milícia és el segrest de la dona del governador Pilat. Però aquesta operació fracassa rotundament ja què es troben amb un altre grup "terrorista" amb les mateixes intencions i inicien una batalla campal pels passadisos del palau de la ciutat. És en aquest moment quan Brian és capturat, tot i que aconsegueix escapar-se i inicia una fuga molt còmica que es podria dir que és el tronc estructural de la pel.lícula, ja què és en aquesta fuga quan el protagonista de la història és fa passar per un messies per tal de passar desaparcebut però sorprenentment una gran massa d'oients a causa de la seva incredulitat començen a creure fidelment en les seves paraules carents de sentit.
Tot seguit Brian continua fugint però ara ja no el persegueix només les autoritats sinó una massa de gent obsessionada amb què ell és el messies.
Finalment és atrapat pels romans i el condemnen a la crucifixió. D'aquesta manera i després d'unes escenes bastant còmiques i satíriques mentre Brian és a la creu, aquest mor com un màrtir sota la melodia de la famosa cançó "Always Look On The Bright Side Of Life.
La repercusió mediàtica d'aquest film fou més que rellevant, la pel.lícula després de la seva estrena al Regne Unit no va ser projectada a Noruega ni a Irlanda. A Estats Units van haver manifestacions de protesta però com acostuma a passar al món de cinema això va provocar una difusió més gran i aviat va arribar a 600 sales en aquest país; després de la censura i les crítiques rebudes pels sector més conservadors el llargmetratge va aconseguir un éxit inimaginable, fet que ha fet possible que en l'actualitat els joves que encara no havíem nascut quan va nèxier La vida de Brian podem gaudir d'aquesta obra d'art que és perfila immortal.
Una de les moltes anècdotes d'aquest film és que aquest va ser financiat per l'ex-beatle George Harrisson el qual va haver d'hipotecar la seva casa i els seus estudis de grabació per poder fer front a les despeses que exigia la pel.lícula. Aquest fet va ocurrir a causa de la negació de produïr la pel.lícula per part del president dels estudis EMI Films que després de revisar el guió va calificar l'obra "obscena i sacrílega"
.gif)
La pel.lícula admet molts calificatius però en la meva opinió els més adequats serien: controvertida, còmica, divertida i un referent per les generacions posteriors
Aitor Molina Zapata
Grau de Periodisme
Els interlineats no anaven bé, igual que el tamany de la font, etc.
ResponEliminaM'ha encantat el post, suposo perquè sóc un apassionat dels Monty Python, un humor anglés finíssim.
ResponEliminaI precisament és el que trobem a la vida de Bryan, una sàtira àcida de la religió cristiana, posant en evidència certes incoherències que es manifesten en aquests tipus de dogmes.
Personalment, crec que el film té encara més mèrit a causa de la linealitat de la història. Mai es va perdre el sentit original que es narra en el nou testament, seguint una progressió que s'inicia i acaba amb el final que tots coneixem, però de la manera més hilarant possible.
Per altra banda, m'atrau molt la idea de poder fer una crítica de cert tema sense la necessitat de paraules dures, o discussions eternes. A vegades la millor opció és optar per el que van fer Python, una comèdia. Evidentment, per a disfrutar el màxim la pel·lícula, convé estar ben informat sobre els suposats orígens de la religió cristiana, sinó probablement l'espectador pot arribar a sentir-se perdut
Per últim m'agradaria comentar que la cançó del final, escrita per Eric Idle, s'ha convertit en tota una llegenda, i encara ara es fa servir per multitud d'actes.
Oriol Lampreave Padró