How I met your mother, una sitcom d'èxit!

A la dècada dels 60 va aparèixer un nou format a la televisió capaç de deixar a part la vessant més sèria de la caixa quadrada i endinsar-nos en un ambient de diversió i distracció: les sitcoms, un gènere de comèdia que compta amb un guió humorístic interpretat per un grup de personatges que conviuen en un mateix entorn (una llar familiar, en la majoria dels casos).

Aquest producte audiovisual va introduir-se per primer cop a les llars dels telespectadors la dècada dels 60 als Estats Units i, degut al seu gran èxit que encara mantené avui dia, es va estendre ràpidament a un gran nombre de països. Cal dir, però, que han anat evolucionant de tal forma que podem distingir les sitcoms clàssiques de les modernes. La solidesa d’aquest gènere televisiu en l’actualitat és evident per la diversitat de comèdies de situació que trobem en antena, entre les que destaca How I met your mother,  la qual es troba en el cim de l’èxit.

How I met your mother (Como conocí a vuestra madre, en versió castellana) és una sitcom dirigida per Craig Thomas i Carter Bays estrenada als estats units l’any 2005 i emesa posteriorment a altres països.  Actualment s’està emetent al seu país d’origen la 7ª temporada i, tot i el seu enorme èxit, ja té data de caducitat, ja que els productors han anunciat el seu final amb l’emissió de la 8ª temporada.  El seu argument gira entorn en Ted Mosby, un pare que explica als seus fills adolescents la història de com va conèixer a la seva mare. Cal dir que les accions mai es situen al 2030, any en què en Ted es dirigeix als seus descendents, sinó que els capítols ens mostren les peripècies que en Ted viu en els seus anys de joventut junt al seu grup d’amics: en Marshall i la Lilly, en Barney Stintson i la Robbin.

Com hem dit abans, podem distingir entre sitcoms tradicionals i modernes.  Bé, doncs amb l’anàlisi que faré a continuació, veurem com How I met your mother, tot i que té més característiques de la tradicional, oscil·la entre tots dos estils, agafant trets de l’un i de l’altre.

En primer lloc i pel que fa als aspectes que conté de la sitcom tradicional, podem dir que aquesta estereotip-sèrie utilitza un sistema de producció estandarditzat molt marcat. I és que els capítols tenen una durada de 20 minuts clavats, deixant en algunes ocasions un marge de dos minuts.

En segon lloc, segueix una estructura narrativa convencional que imita els tres actes caractrístics del teatre. I és que a l’inici de gairebé tots els capítols, en Ted parla directament als seus fills, que surten en pantalla asseguts a un sofà. A continuació ja se’ns mostra al pare i als seus amics de joves i plantegen una història, que es desenvolupa i es resol en els 20 minuts emesos. Així, podem dir que cada capítol és una historieta diferent.

A continuació també podem trobar com a característica clàssica l’aparició de personatges estereotipats. I és que els cinc protagonistes són prototips de persones ben definits:

• Marshall Eriksen i Lilly Aldrin: iniciant la seva relació a la universitat, són la típica parella perfecta, dolça, sòlida i estable. Són els amics més fidels d’en Ted.
• Barney Stintson: és l’amic faldiller que sempre surt de festa per lligar amb les noies. És el company de les festes nocturnes més boges del protagonista, al qual gairebé sempre acaba enredant.
• Robbin Shcerbatsky: és la incorporació més recent del grup i representa l’amiga independent i lliure que acaba confonent la forta amistat amb en Ted en amor.
• Ted Mosby: és el protagonista, retratat com el prototip d’home racional que vol assentar el cap amb una dona que sigui el seu amor per tota la vida.

La darrera característica que comparteix amb la sitcom clàssica són els típics riures “enllaunats”  i, en algunes ocasions, l’humor basat en els gags visuals (caigudes o aparences ridiculitzades amb disfresses, per exemple) i sonors (abunden els jocs de paraules).

En contraposició a aquestes característiques, també conté altres aspectes propis de les sitcoms modernes.

Pel que fa a l’argument, tot i que cada episodi és una història diferent, sí que hi ha una trama que es segueix al llarg dels capítols i va evolucionant de mica en mica, fent que hagis de seguir-li el fil per poder arribar a resoldre-la. A més, també hi ha subtrames que evolucionen i agafen cada cop més importància amb el pas de les diverses temporades. Per tant, podem dir que hi ha més ritme i més trama que en les estereotip-sèries clàssiques.

Quant als personatges, tot i estar clarament estereotipats, també segueixen una evolució i alguns, fins i tot, ens mostren lentament la seva transformació quan a canvi d’actituds i costums per les situacions que viuen.

Uns altres aspectes propis de les sitcoms modernes són la introducció del narrador, que en aquest cas és el protagonista que narra la seva pròpia vivència, i la localització de diversos espais exteriors, a més dels dos interiors principals: la casa d'en Ted i el bar McLaren’s.

Per últim, cal destacar que aquesta situation comedy ha innovat incluint, en alguns episodis, actuacions musicals que fan que la sitcom adquireixi una certa hibridesa de formats. Podem trobar aquest cas en els capítols Girls versus Suits amb l’actuació “Nothing suits me like a suit” (Temp. 5, cap.12) i Of course amb una cançó sobre una “Super date” (Temp. 5, cap. 17).

I amb tot això doncs, què és el que fa que How I met your mother tingui a milions i milions d’espectadors enganxats a la pantalla? Estic segura que aquest combinat perfecte hi té molt a veure!

Podeu disfrutar del primer capítol clicant el següent enllaç: http://vk.com/video161333455_161782270

                                                                                                                   
                                                                                                             Elisabet Soler Ibáñez
                                                                                                               (1r de Periodisme)