El film que porta per nom "Limitless" o la seva traducció al espanyol "Sin límites" és una pel·lícula rodada l'any 2011 que tracta sobre un escriptor frustrat pels seus fracassos i deprimit per la poca inspiració constant en la que es troba. Però tot canvia quan un conegut seu li ofereix una nova droga anomenada NZT-48 que es suposa que potencia l'activitat cerebral. Òbviament el protagonista (interpretat per Bradley Cooper) accepta, i en un principi pareix que els efectes que li havien de proporcionar no apareixen, però finalment comença a notar certs canvis en la seva ment: tot el que abans li semblava difícil o impossible de fer li pareix ara la cosa més insignificant.
 | |
| NZT-48, la droga màgica. |
Aquesta nova pastilla li permet aprendre idiomes amb una facilitat increïble (aprèn Japonès amb dos o tres dies), fer complexes operacions matemàtiques a una gran velocitat, entendre els conceptes més complicats sense cap tipus de dificultat, i una llarga llista de coses que requereixen una gran potencialitat cerebral.
Amb aquesta droga aconsegueix recuperar "l'inspiració" que li faltava i continua la seva carrera com a escriptor. Però no content amb això, és dedica a la borsa i l'economia i amb pocs dies aprèn el seu funcionament i fa petites inversions que poc a poc el van propulsant cap a la riquesa. Quan tot pareix que va perfecte comencen a aparèixer els efectes secundaris de la droga (com totes les drogues, te una part negativa): malestar general, migranyes, al·lucinacions, pèrdua de memòria, etc. No obstant, continua consumint aquesta "meravellosa" pastilla que tantes avantatges li proporciona fins al punt de que no pot aguantar més i com en el cas de totes les drogues li acaba fent mal. Decideix deixar-ho poc a poc, prenent-ho cada cop menys fins que ho aconsegueix. De fet, aconsegueix obtenir els efectes de la droga sense necessitat de consumir-la i es converteix en un ésser supra-intel·ligent que inclús pot preveure el que passarà simplement observant una situació.
Efectes de la droga per primer cop.
Deixant de banda l'argument de la pel·lícula, pel que fa a la seva producció s'ha de comentar que està prou bé però que potser és excessiva i abusa d'alguns efectes i d'alguns canvis de plans i escenes quan no ho hauria de fer. Algunes escenes manquen de sentit, i tot i que el tema principal de l'obra és original no està explotat de forma adequada ja que hagués pogut donar molt més de si.
Fins on he explicat ve a ser el rerefons de la trama i com està muntada, tot i que entremig també aparèixen molts altres sub-històries i trames. Ara bé, el que jo volia plantejar és una qüestió de moralitat: si aquesta droga existís realment, l'utilitzarieu? O intentaríeu continuar amb el transcurs habitual de la vostra vida quotidiana? És correcte pretendre ser més del que realment som?
Personalment crec que a tothom se li passaria pel cap l'idea d'utilitzar aquesta pastilla algún cop en la seva vida, jo m'incloc. De fet estaria molt bé poder tenir aquests "poders" constantment però ens estaríem enganyant ja que dependríem sempre d'aquesta droga. A més, en el cas que tots utilitzéssim aquesta pastilla els efectes serien inútils ja que tots els compartirien i ningú superaria a ningú altre. El món evolucionaria, o qui sap, potser seria un caos.
Carlos Vergés Beguer
Publicitat i Relacions Públiques
El més destacable d'aquesta pel·lícula és el seu argument: tracta un tema de ciència ficció sense caure en la fantasia superheroica.
ResponEliminaVaig començar a veure-la amb un cert escepticisme, ja que tenia la sospita que seria la típica anada d'olla sobre superherois sense límits que salven milions de vides, etcètera. No obstant això, el director ha sabut modelar molt bé el tema de la droga i la superdotació sense caure en una fantasia difícil de creure. Una pastilla que augmenta les capacitats del propi cervell i que es fa servir per al benefici propi, sense convertir-se en un superheroi. A més, sense ser una superproducció, la pel·lícula tracta molt bé la drogodependència i les conseqüències que pot comportar.
Realment costaria controlar-se davant una droga que permet multiplicar les capacitats mentals d'aquesta manera. D'altra banda penso que si existeix aquesta droga, ja va bé que no es vengui públicament, perquè implicaria una superació constant perillosa i difícil de controlar.
Jordi Castro.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaFa dos caps de setmana que vaig veure aquesta pel·lícula. Prèviament vaig llegir l’argument i vaig pensar que seria la típica pel·lícula en la qual el personatge es pren la droga i seria el rei del món. Al acabar el film vaig poder veure que no, que la famosa droga s’utilitzaria per coses no tant fantàstiques com el volar o alguna paranoia d’aquestes convertint al personatge en un Spider-man, Batman o algun superheroi per l’estil.
ResponEliminaCrec que aquesta pastilla no es podria arribar a vendre mai públicament, ja que els grans poders polítics i econòmics que dominen el món farien tot el possible perquè no aparegués en el mercat públic. La conseqüència d’això seria que ells amb la possessió d’aquesta pastilla encara tindrien molt més poder del que tenen.
És una bona pel·lícula amb la qual pots passar una bona estona i donar-te compte de la gran força que poden arribar a tenir les drogues.
Xavi Bertran Turu
Fa uns mesos em vaig disposar a mirar aquesta pel·lícula tot i que tenia la idea de que em decepcionaria, ja que pensava que era un film en què el protagonista començaria malament i que gràcies a la pastilla acabaria bé, amb algun problema per mig i prou. D'acord, no va ser així, em va sorprendre de manera positiva, sobretot el final, al veure que amb tot el que havia guanyat de capacitat mental era capaç de trobar una solució al mateix problema que li havia creat la pastilla.
ResponEliminaFent referència a la pregunta que has fet tu, jo crec que una pastilla així existeix, però que no està en mans de tothom perquè es podria produir el caos. Si el consum d'una pastilla que fes mes intel·ligent a les persones estigués regulat, podria ser una cosa positiva, ja que es podria aplicar a buscar solucions a grans problemes, com per exemple per buscar una cura a malalties com el càncer. Tot i així és molt complicat regular una cosa així, i de la mateixa manera que s'utilitzaria per millorar el món, també podria ser tot el contrari i destrossar-lo.
Per tant, des del meu punt de vista, jo no soc partidària de consumir una droga com aquesta, és millor que cadascú visqui amb la seva pròpia intel·ligència, i que no hagi de dependre d'una pastilla per ser millor que una altra persona. Tothom és com és, i això cal acceptar-ho, ja que si tothom volgués i arribés a tenir un coeficient intel·lectual màxim es pot produir un xoc que destrueixi la societat.
Considero que aquesta és una gran pel·lícula que ens mostra d'una manera entretinguda el poder que poden arribar a tenir les drogues sobre les persones si no som capaços de controlar-ho, i que pot comportar-nos una sèrie de greus conseqüències, moltes vegades sense solució.
Anna Mateo Franch
Comunicació Audiovisual.