dimarts, 17 d’abril del 2012

LA PUBLICITAT DEL SUBCONSCIENT



La publicitat és una técnica comunicativa que té com a objectiu principal vendre un producte o  servei determinat, en definitiva, persuadir al receptor , modificar el seu comportament. La publicitat és considerada avui en dia com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al desenvolupament i bon funcionament dels mitjans de comunicació moderns.
Per tal de poder dur a terme els seus objectius adequadament, aquesta activitat comunicativa investiga i analitza tant el públic com el context social en que es troba utilitzant disciplines com ara la sociologia, la psicologia, l’economia i la estadística ,entre altres.
La publicitat no proporciona tan sols informació sobre productes determinats, sinó que a més a més ens dóna informació sobre la manera en que hem de vestir-nos, el tipus de persones que hem de considerar atractives, com hem de comportar-nos o actuar,...

Quan parlem de publicitat subliminal ens referim a tot aquell material audiovisual que s’emet per sota del nivell de percepció conscient i que incita al consum del bé o servei que s’estigui ofertant.
Per tal de poder emprar aquestes tècniques hem de tenir en compte que els nostres processos mentals estan dividits en dos gran àrees: el conscient i el subconscient.
El conscient esta format per processos mentals que som capaços d’analitzar, criticar, acceptar o rebutjar. 
En canvi, el subconscient esta constituït per un conjunt d’impulsos, sentiments o desitjos que es troben fora de la nostra percepció conscient i que, per tant, som incapaços de controlar.
És en aquest espai on incideix la publicitat subliminal.


El terme publicitat subliminal va aparèixer per primer cop als anys 50 de la mà del famós publicista James Vicary. L’estadounidense va realitzar un experiment que consistia en la projecció de missatges ocults de manera intermitent en els fotogràmes de la pel·lícula “Picnic”, que consistien en missatges on es podia llegir ”begui Coca-Cola” i “menji palometes”. Un temps més tard, quan Vicary va publicar els resultats del estudi es va poder observar com el consum de Coca-cola i palometes s’havia incrementat un 18% i un 58% respectivament.

Els missatges subliminals busquen arribar al subconscient per tal de programar-lo a través d’estímuls que responen als interessos dels que ens estan manipulant, i no nomès poden ser formats d'imatge, sinò tambe de so i video.

En la societat d’avui en dia, en la que rebem una quantitat tan gran d’informació i la competència es transforma en una guerra per no quedar enrere, estrategies com la publicitat subliminal es converteixen, en alguns casos, en la única manera de fer possible que un producte es vengui.


Un exemple de publicitat subliminal que hem va cridar l’atenció quan vaig informar-me sobre aquest tema va ser el fet que en tots els anuncis de rellotges, aquest marca la mateixa hora : 10:10 o 22:10.
Existeixen diverses teories que expliquen la finalitat de posicionar les manetes d’aquesta manera:
D’una banda aquesta posició permet veure la marca del rellotge i altres detalls d’aquest, com ara calendaris. A més a més la forma que s’aprecia al ficar les manetes d’aquesta manera es una marca de control positiva (un tick).
 D’altra banda, segons els experts, les 10:10 estan associades amb l’hora d’aixecar-se un dia qualsevol que no hem de matinar, fet que ens proporciona llibertat i satisfacció, mentres que les 22:10 es relacionen amb els temps d’oci nocturn.

Es cert que es tracta d’una tècnica no del tot legal, però tot i això s’utilitza, encara que moltes vegades no ens en donem conte. En definitiva d’això es tracta, que no siguem conscients de que estem rebent aquell missatge.


A continuació us mostraré un seguit d’exemples de publicitat subliminal visual :


Com podem observar, si unim els ninotets que apareixen a la pàgina d’inici de sessió de la reconeguda xarxa social facebook, podem llegir la paraula sex. 
Com he dit abans, la nostra part conscient no ho percep, però encara que no en siguem conscients el nostre inconscient capta el missatge.



Resulta curiós que el tema del sexe, utilitzat moltes vegades per atreure al consumidor, es trobi present també en la gran majoria de pel·lícules de Disney. En les dos imatges presentades a continuació podem diferenciar d'una banda la paraula sex en el cel estrellat de la pel·lícula "El rey león", i d'altra banda, una imatge que forma part de "Los rescatadores" on ens trobem amb una fotografía(no dibuix, fet que encara fa que ens cridi més l'atenció) d'una noia despullada.





A continuació ens trobem amb l’etiqueta d’una ampolla de Coca-cola ZERO. Si l’analitzem, podem veure que es troba plena de símbols. 
El més significatiu d’ells es el fet que ens recorda a l’atemptat a les torres bessones, es per això que també crida l’atenció que aquest tipus de Coca-cola es digui ZERO, nom que se li va atorgar a la zona on estaven situades les torres just desprès de l’atemptat.
Però hi ha més, si observem minuciosament, podem observar que hi ha una línia gris que simula l’estela que va deixar darrere seu l’avió que va impactar contra la torre.


I per acabar, aquí trobem un exemple de publicitat subliminal aplicada a la política. Si ens fixem en l’escut del València, podem veure les sigles del PP.

Personalment trobo que la publicitat subliminal en alguns casos es curiosa, però que en certs casos, com en l'exemple que he mostrat anteriorment de l'etiqueta de Coca-cola, pot resultar ofendosa per al consumidor. Penso que es una tècnica molt eficaç per tal d'atreure l'atenció del públic, per molt que aquest no sigui conscient de l'efecte que aquesta esta produint en ell, i més en el moment en que la nostra societat es troba actualment, en el que la competitivitat i la innovació estàn a l'ordre del dia.



MIRIAM SÁNCHEZ
PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES




7 comentaris:

  1. Míriam comento el teu post ja que és un tema que sempre m'ha cridat molt l'atenció i que volguem o no ens afecta a tots els públics.
    Des de petits que estem exposats a molts missatges (no necessàriament publicitaris ni mediàtics) dins la nostra societat i cultura que ens van configurant. Com bé has dit, la forma de vestir-nos, actuar, parlar, etc.

    En moltes ocasions però, penso que es va massa enllà i es busca allò que en realitat no existeix. Estic d'acord per exemple que en algunes pel·lícules de Disney es poden contemplar missatges clarament inadecuats per als infants. Per exemple fa poc vaig veure la pel·lícula d'"El geperut de Notre Dame" i sens estar-me fixant en cada detall per trobar qualsevol cosa sospitosa, me'n vaig adonar que en l'escena del ball de la plaça que fa Esmeralda, la roba és tan ajustada que sembla que balli completament nua! O les lletres de la marca de "Coca-Cola" que si t'ho mires amb lupa i ho gires del rebés i li dones cinquanta mil voltes, podras intuir (i conec molta gent que inclús describint-li amb la imatge davant no son capaços de veure-ho) a un home blanc escupint sobre d'un de negre. Com aquests exemples, molts d'altres, però penso que missatges com aquests o com el que comentes del Rey Lleó i Facebook ja són coses que si fós així, ni tant sols el subconscient captaria el missatge.

    No sé si creus en aquest tipu de casos, però aquí et deixo el meu punt de vista sobre la publicitat subliminal.


    Anna López Figueras
    (Comunicació Audiovisual)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot reflxionant sobre aquest tema, se m'ha aparegut una qüestió dins al meu cap. Com és que la majoria de missatges subliminals (sobretot entre les pel·lícules infantils) tenen relació amb el sexe?
      Trobo normal, missatges subliminals sobre un producte en concret per a que la gent compri aquest o li vinguin ganes de comnsumir-ne, però no entenc quina finalitat volen aconseguir amb el tema del sexe... amb prou feines els nens que miren pel·lícules Disney saben què és el sexe. En el cas de Facebook, que ja va més dirigit cap a joves, el sexe no és un producte que es vengui ni es pugui comprar, tampoc és un fet dolent sinó que és innat i natural, per tant no veig què pretenen en transmetre aquests missatges a les ments de les persones de manera inconscient.


      Anna López Figueras
      (Comunicació Audiovisual)

      Elimina
  2. Comentare este post ya que, como ha dicho Anna, es un tema que alguna vez nos ha llamado la atención a todos.

    Mi punto de vista es que este tema esta un poco exagerado, es decir, en los años en los cuales vivimos, nos nos debería de impactar tanto este tipo de imágenes. Además, nuestra capacidad visual no llega a captar o analizar del todo la imagen aparecida en un simple segundo.

    Aún y todo, creo que lo más raro es que en el año en los que se publicaron se admitieron o se dejaron pasar por alto, ya que estas imágenes están dirigidas a los niños.


    Uxue Lasaga Arrese
    comunicación audiovisual.

    ResponElimina
  3. Hola Míriam,
    a mi també em crida molt l'atenció aquest tema i considero molt interessant el teu post.

    Des del meu punt de vista, la publicitat subliminal, és alguna cosa que hi ha sigut, hi és i hi serà sempre, per més que es vulgui "evitar" ja que com molt bé has explicat, actua sobre el nostre inconscient.

    Considero que la publicitat subliminal, s'hauria d'utilitzar amb bons fins, no hauria de potenciar ideologies o transmetre missatges sexuals.

    El dia que la publicitat subliminal transmeti per exemple, valors humans, crec que actuarà més positivament en els consumidors i que molt probablement triomfarà el que s'estigui anunciant.

    Però potser pel fet de no estar transmetent, inculcant missatges negatius socialment, deixaria de ser el que entenem per subliminal.

    Marina Escribà Planes
    Publicitat i Relacions Públiques

    ResponElimina
  4. Miriam, como tú misma has explicado, con frecuencia se dice que la publicidad subliminal es algo que está muy presente en nuestra vida diaria, pero a primera vista no nos damos cuenta de ello hasta que alguien dirige nuestra atención a ese detalle o imagen que contiene un símbolo o mensaje encriptado. Por un lado, yo de pequeña he visto mil veces la película del Rey León y nunca me había fijado en lo que se dibuja en ese cielo estrellado, y a mi parecer, no creo que estos dibujos sean nocivos para los niños porque hay que ser extremadamente desconfiado y suspicaz con tan poca edad para poder verlo.
    Por otro lado, entro cada día a Facebook y tampoco me he fijado en cómo están unidos los iconos de la página de inicio. Con esto quiero decir que, si no hubiera leído tu post, no sabría de la existencia de estos mensajes subliminales.
    Es cierto que existen algunas imágenes o anuncios en los que la publicidad subliminal realmente influye, pero yo creo que muchos de ellos son vistos de esa manera por buscarle cinco pies al gato, algunos son muy rebuscados cuando quizás puedan ser pura coincidencia o simplemente fruto de nuestra imaginación. Sin embargo, estoy de acuerdo con que en la actualidad hay gente especialista en estas técnicas que se dedica a estudiar y manipular los mecanismos más íntimos, profundos y complicados del sistema nervioso humano para poder llegar a nuestro subconsciente y programarlo, todo ello con fines comerciales.

    Khrystyna Kinson Botey
    1º de Periodismo

    ResponElimina
  5. Estic d'acord, la publicitat subliminal es una arma força poderosa, que ataca on les persones menys ens podem defensar, al nostre subconscient. És cert que la trobem en molts llocs però, francament, dubto que sempre tingui uns efectes. és ben cert que les produccions Disney estan carregades de material subliminal, jo recordo de petit haver descobert en multiples ocasions el símbol de Disney (el cap i les orelles del mickey mouse) o recordo també haver descobgert alguns "cameos" de personantges d'altres pel·licules Disney (el cranc Sebastian de la Sirenita que apareix a Aladin, la Bella de la Bella i la Bèstia que apareix de sobte passejant pel carrer en una escena del Jorobado de Nôtre Damme, o Gooffy, Donald i Mickey que apareixen entre una multitud durant la pel·licula de la Sirenita). Estic d'acord que aquests detalls feien que jo consumis Disney pero en canvio, em costa de creure que la paraula Sex durant la pel·licula El Rey Leon tingués algun efecte en el meu subconscient bàsicament perquè en aquells temps no sabia ni anglès ni tenia nocions sobre el sexe... No obstant es possible que aquests elements pot ser que hagin arribat al subconscient dels adults, però és molt difícil esbrinar-ho.

    De totes maneres, entenc que els "cameos" i les imatges de Disney en fessin pensar i consumir més Disney però no entenc qui treu aventatge de que apareguin paraules referides al sexe en llocs com pel·licules o a facebook, potser les empreses de mètodes anti-conceptius? o potser es van crear els missatges en moments de baixa natalitat??

    Pel que fa als rellotges, es probable que la imatge de les 22:10 pugui provocar-nos un sentiment positiu gràcies a la imatge de la tick, però continuo pensant que l'objectiu de la col·locació de les agulles és la de que la marca del rellotge quedi ben enmarcada entre les agulles. Quan mirem un rellotge al primer lloc que mirem és a les agulles, sigui perquè són de color cridaner o perquè tinguem l'instin de mriar l'hora que és, i al estar separades les agulles la nostra vista cau al mig per enfocar les dues agulles i el que veiem és la marca. És la impressió que tinc...

    Bona feina

    Lluís Pitarch Savall (Periodisme)

    ResponElimina