L’arribada
de les telesèries va canviar radicalment la forma de veure la televisió. El seu
ús deixà de ser únicament informatiu o didàctic per basar-se més en
l’entreteniment, en fer que l’espectador gaudís d’una història, amb la seva
trama, i que s’enganxés de forma que volgués veure més i més episodis. Com més
temps passà, menys importància se’ls donava a la resta i més a les telesèries,
de manera que actualment disposem de mes sèries de televisió que no pas de
programes educatius o informatius, i les notícies duren molt menys que la
ficció.
Dintre
d’aquestes telesèries trobem de molts tipus, els quals no podem desglossar
sense caure en “l’estereotipització”. No podem dir que una sèrie és dramàtica
quan també, en ocasions, podem trobar comèdia o acció. Tampoc podem dir que
sigui còmica quan en certes ocasions es pot arribar a plorar. Per tant, la
classificació dels tipus de telesèries no es pot arribar a concloure.
De manera que tampoc podem dir que les telesèries siguin fidels a la
realitat, així que involuntàriament apareixen els estereotips. Els estereotips
és l’única manera de fer que una història tingui sentit, perquè no podem posar
cinc o sis dones dins una sèrie que siguin idèntiques (el cas de la telesèrie
nord-americana Mujeres desesperadas).
Aquestes dones són un clar exemple de la estereotipització, cadascuna viu una
vida completament diferent (com a mestresses de casa) simbolitzant cinc
personalitats variades.
Es pot
apreciar a la foto, més o menys, quina classe d'estereotips tenen les sis dones
que hi apareixen, però per si de cas faré una breu explicació de cadascuna,
descrivint la seva personalitat i la seva vida d'esquerra a dreta:
-
Katherine
Mayfair: No és una de les protagonistes però apareix a tres temporades. És una
mena de mestressa de casa perfecta, bona cuinera i professional en la neteja.
Però quan el seu marit es divorcia i la
seva filla marxa de casa la seva vida s’enfonsa. Finalment, acaba escapant-se
amb una altra dona, adonant-se de que és lesbiana.
-
Susan
Mayer: És la típica mestressa que mai ha arribat a l’edat adulta. La seva filla
té cura d’ella i és incapaç de resoldre els seus afers amorosos sense la seva
ajuda. Coneix en Mike i s’enamora perdudament d’ell. És mala cuinera i no renta
massa bé, però l’entorn familiar ho accepta. És la “mujer desesperada” que li
dóna el toc humorístic a la sèrie.
-
Lynette
Escavo: És una dona que en el seu dia fou una gran publicista, una empresària
amb un gran potencial, però en tenir els seus primers fills (bessons) el seu
marit li proposà de deixar el treball per cuidar la família. És un estereotip
clar de la dona que deixa un futur professional radiant perquè ha de tenir cura
dels seus fills. El seu marit, Tom Escavo, serà a partir d’aleshores el qui treballarà
per mantenir la família, però ella sempre quedarà ressentida amb ell per “oferir-li”
deixar el treball.
-
Bree
van de Kamp: És la mestressa de casa més que perfecta. Els seus plats són
exquisits, la seva casa sempre està impol·luta i el seu jardí sempre està ple
de flors. Però la seva família està farta d’ella, de la seva necessitat de ser
perfecta de portes enfora. La seva gran frustració arribarà amb la mort del seu
marit, haurà de fer front a dos fills adolescents tota sola i dur-la endavant.
Es casarà uns quants cops buscant l’amor en altres homes, però sempre li
quedarà el record del seu primer marit.
-
Gabrielle
Solís: És la típica estrella a les passarel·les de Nova York que deixa la moda
perquè s’enamora d’un empresari ric, Carlos Solís. La seva gran frustració serà
que el seu marit sempre està treballant i, tot i que té molts diners i és capritxosa
i egoista, mai arriba a ser feliç. Té una aventura amb el jardiner i molt més
tard tindrà dues filles del seu marit, Carlos, i superarà traumes del passat.
Gabrielle es caracteritza per tenir tot el que vol, a costa del seu marit i el
seu treball, però més endavant es veurà que ella realment l’estima, perquè quan
ell perd el seu treball i no saben com seguiran endavant, ella segueix amb ell
i intenta ajudar-lo.
-
Edie
Britt: És l’estereotip conegut com la “sex bomb”, una dona molt atractiva
físicament que en traurà profit amb tots els seus marits. Es fixarà en el Mike,
el marit de la Susan, i mai trobarà l’amor vertader, perquè ella mateixa es
determinarà com a un objecte, una dona que no té cap somni, cap meta a la seva
vida. S’intentarà suïcidar en una ocasió, però acabarà morint en un accident de
cotxe.
Seguint amb la telesèrie Desperate housewives afegeixo un enllaç perquè es pugui veure la promo (o “tràiler”) d’una de les temporades quan anava a ser emesa a la televisió americana, on també es reflecteixen els estereotips de les protagonistes.
Però aquesta és una de les moltíssimes telesèries que cauen en els
estereotips, havent-se establert aquests com una necessitat bàsica per crear
una ficció que atregui els espectadors, que els enganxi a la telesèrie. Podem
posar diferents exemples com Modern
family, Aquí no hay quien viva o Cinco hermanos.
Adrián Miralvés Aljama
1r de Periodisme
Adrián, me ha parecido muy interesante tu post sobre los estereotipos existentes en las series de televisión.
ResponEliminaEn primer lugar, me gustaría decir que como bien tú has dicho, las teleseries se basan en el entretenimiento, y se aseguran de que el tema sobre el que tratan sea atractivo para el público, de tal manera que los índices de audiencia sean elevados y así poder mantener su emisión.
Por otra parte, estoy totalmente de acuerdo contigo, y considero que las teleseries están plagadas de estereotipos de género y sociales. Considero que los estereotipos son un recurso muy utilizado en la televisión porque la repetición de modelos identificables por la audiencia, hacen que entiendan el planteamiento de la ficción y se “enganchen” desde el primer momento a la historia.
En cuanto a los estereotipos que se encuentran en estas teleseries, me gustaría mencionar el estereotipo de “la choni” y el de la “mujer masculinizada” que se encuentran en la serie “Aída”. La “choni” estaría representada por Macu, y el otro por Lorena. Son chicas jóvenes, que carecen de educación y formación, lo que se manifiesta en varios errores de expresión.
Finalmente, me gustaría decir, que el éxito de este tipo de programas ha conseguido que la mayor parte de las cadenas dediquen amplias franjas horarias a su emisión.
Sandra Castanedo Vila.
Adrián, abans de tot dir que m’ha semblat un post molt interessant i atractiu ja que representa la realitat que hi ha avui en dia a les sèries: l’existència d’estereotips socials.
ResponEliminaActualment, les telesèries es basen en l’entreteniment mitjançant una trama que segueixen com a fil conductor que tal i com tu has dit poden passar de la comèdia a la drama en un simple pas, fent així que el telespectador estigui atent al que s’està emetent. Moltes vegades, algunes sèries deixen la història que hi ha darrera, és a dir, com a segon pla, donant major importància al fet de transmetre diferents sensacions al públic, per tal que al cap i a la fi estiguin enganxats a la sèrie.
Un dels elements més utilitzats són els estereotips que funcionen com una simplificació de la realitat a una persona, que ja directament l’associarem a ella o fins i tot ens servirà per a identificar-nos. Aquests models, basats en la repetició i abundància, han estat creats per a poder aconseguir que l’audiència romangui fidel a la sèrie.
Finalment dir que nosaltres mateixos, els joves, som qui hem creat la “estereotipització” que parles al teu post, ja que moltes de les sèries d’avui en dia, han donat a cada rol d’adolescent un estereotip dins de la pantalla fent així que s’hagi estès per gairebé la majoria de sèries que hi ha avui en dia.
Núria Díaz Roca
Publicitat i Relacions Públiques