La realitat supera a la ficció

THE BLAIR WITCH PROJECT

Me’n recordo perfectament, del dia en que la meva mare em va comentar molt exaltada i preocupada, que no es podia acabar de creure un documental que havia vist per televisió, i que posava la pell de gallina. La meva mare parlava d’El proyecto de la Bruja de Blair. En aquell moment no hi vaig  donar gaire importància, però al cap d’uns anys, vaig sentir a parlar sobre aquest documental i em va picar molt la curiositat de mirar-lo. Després de fer-ho, no em sortien les paraules de la boca, em vaig quedar atònita tot i sabent que era ficció. Ara que treballem sobre aquesta tipologia de cinema, és la excusa perfecte per aprofundir més els meus coneixements sobre aquesta pel·lícula.

 El proyecto de la bruja de Blair (1999) comença a partir d’una llegenda originada al 1940, quan un ermità va segrestar i matar a diferents nens del poble de Burkittsville, llavors anomenat Blair (Maryland) a la seva casa del bosc. Després es va entregar a la policia confessant que hi havia una espècie d’esperit d’una anciana que l’obligava a fer-ho. Dos-cents ants abans, allí va morir una dona una mica estranya, a la que tothom del poble culpava dels mals del poble: Elly Kedward, anomenada per la població com a bruixa de Blair.

El 1994, tres estudiants d’audiovisuals decideixen investigar sobre aquesta llegenda, fent entrevistes als ciutadans de l’antic Blair i endinsant-se al bosc per desmentir la llegenda de la bruixa. Amb la intenció d’elaborar un treball per a la universitat, amb el material audiovisual que obtinguin durant l’estança al poble. Però en endinsar-se al bosc, no tarden en descobrir que corren un greu perill.

Al principi de la pel·lícula apareix a la pantalla el següent text: “In October of 1994, three students filmmakers disappeared int he woods near Burkittsville, Maryland while shooting a focumentary. A year later, their footage was found.”

El gran objectiu d’aquesta pel·lícula és, crear el màxim realisme per a que l’espectador es posi en la pell dels protagonistes i experimenti la por com si estigués en la seva situació. Per aconseguir aquesta sensació, els directors van optar per rodar-la emprant una tècnica poc comunica i de gran risc. Per a crear una situació real de terror i que es reflectís el patiment en els actors, els van proporcionar unes càmeres (després de que aquests haguessin assistit en un curset de filmació per tenir els mínims coneixements), i donant-los petites pinzellades de la trama de la pel·lícula els van fer endinsar al bosc de Burkittsville per a que rodessin ells la pròpia experiència amb la càmera en mà. Durant aquests dies de filmació, els directors els farien viure diferents experiències i sentiments, de por, d’angoixa, de patiment, d’estrès, d’impotència, etc. i realment ho van aconseguir ja que algun va arribar a plorar de veritat. Aquesta tècnica de rodatge va fer reduir molt el cost de la pel·lícula, el temps de rodatge (que es va fer en solament vuit dies) i li va donar un gran toc de realisme, cosa que va fer que fos un documental de gran impacte. Per donar més credibilitat a la pel·lícula, els noms dels personatges eren els mateixos que els dels actors reals.

 http://www.youtube.com/watch?v=cMQQpmm5u3w
(no em deixava penjar aquest tercer vídeo, espero que no hi hagi cap problema en l'enllaç)

Podem classificar El proyecto de la Bruja de Blair com un documental d’observació, que es caracteritza per una total transparència del cineasta en el film, un enregistrament els fets tal qual succeeixen, no existeix la veu en off (sinó que parlen mentre filmen), les preses són llargues i els equips d’enregistrament són lleugers. Tot i que també es podria etiquetar de reflexiu o fals documental, ja que apareixen testimonis que parlen a càmera i et volen vendre com a verdader, volent-te fer creure una història totalment falsa.  Una de les altres pel·lícules dins al mateix gènere que em recorda molt a aquesta pel·lícula és Rec tot i que la de la bruixa de Blair és molt més creïble.

Aquesta pel·lícula va tenir un gran impacte a nivell mundial, ja que es presentava com a un fet que havia succeït realment i es van arribar a crear diferents hipòtesis sobre el cas d'aquest documental. Fins i tot, després de que els seus directors revelessin la veritat, encara podem trobar moltes pàgines webs i informacions sobre proves que teòricament demostren que les filmacions dels joves van ser trobades, després que ells desapareguessin realment.  També he sentit a dir que els directors van voler treballar més profundament la credibilitat d’aquesta pel·lícula, creat prèviament una pàgina web que expliqués (com si fossin els estudiants) la intenció dels tres joves abans d’endinsar-se a l’aventura. Penso que aquest fet (si és veritat que van crear aquesta pàgina web) va tenir un gran ressò a la població mundial i va ser un punt fort per a reforçar la credibilitat del documental. Personalment, tot i tenir aquesta gran intriga i havent-ho buscat de manera insistent, no he estat capaç de trobar cap rastre d’aquesta suposada pàgina web.

Anna López Figueras

(Comunicació Audiovisual)