dilluns, 16 d’abril del 2012

El found footage televisiu: Alguna Pregunta Més?


La metatelevisió és un fenomen que es troba present a la televisió dels últims anys. El seu propòsit és crear un espai humorístic on es mostren talls d’altres programes amb , per exemple, pífies o situacions compromeses de l’àmbit televisiu.

Alguna Pregunta Més?, també conegut amb les sigles APM?,  va més enllà d’aquest entreteniment de l’audiència, ha buscat fer una critica a la societat actual. L’estructura del programa es basa en un collage televisiu que descontextualitza els talls utilitzats per ajuntar-los amb altres i crear un nou significat.

Va néixer com un espai d’humor  dels matins de Catalunya Ràdio l’any 1995, però l’any 2004 va fer el salt a la televisió. La gran acceptació per part de l’audiència televisiva va causar la desaparició de la versió radiofònica i original del programa, donant pas a un espai setmanal de 20 minuts a TV3.

Utilització del found footage

El found footage és una de les variants de fer cinema, la qual consisteix en la juxtaposició d’imatges d’arxiu per fer un film. Moltes d'aquestes pel·lícules dificilment poden sortir a la llum a causa dels molts permisos que s'han de demanar i les restriccions que els directors es troben pel camí, així que es mouen en els àmbits de concursos i petits festivals cinematogràfics. Un exemple d’aquest tipus de cinema és la pel·lícula What's Up, Tiger Lily?, de Woody Allen. El que va fer el director és crear la pel·lícula a partir d’un film japonès, canviant l’estructura de les imatges i doblant-la en anglès. Aquest va ser el resultat que va obtenir (doblada al castellà):


En quant al fenomen televisiu, l’APM? utilitza diverses formes per descontextualitzar i recontextualitzar els talls:

-Utilització d’imatges de programes o pel·lícules doblades amb diverses frases usuals al programa:


Com podem veure en aquest tall de l’APM?, han fet un muntatge entre una escena de la pel·lícula Blade Runner i la veu de l’humorista Eugeni Jofra Bafalluy, més conegut com Eugenio.

 -Es mostren diferents talls de programes i pel·lícules de manera consecutiva, canviant totalment el significat original:


En aquest esquetx, es fa una juxtaposició d’imatges de polítics parlant sobre el catalanisme i imatges de la pel·lícula El hundimiento, creant així una parodia sobre les diverses opinions dels personatges.

 -Utilització d’imatges de dos programes diferents per crear converses humorístiques entre dos personatges:


Per últim, aquest tall ens mostra una conversa entre José María Aznar i la presentadora del programa anomenat El diario de Patricia, on el polític es veu entrevistat sobre la seva vida amorosa i personal.

Aquest són alguns dels exemples més clars sobre la utilització del found footage al programa, com usen diversos talls d'imatges i veu per tal de treure'ls del seu context original, buidar-los de significat, i tornar-lo a omplir amb un propòsit de crítica social i humor. Això ha fet que la seva difusió no fos només de caire televisiu, sinó que també es poden veure els seus esquetxos en pàgines web com YouTube, fent arribar els missatges a nivell mundial.

La televisió moderna ens ha donat un ampli ventall d'opcions de diferents programes amb diverses temàtiques. L'APM? ha obtingut una bona rebuda per part de l'audiència televisiva, fent importants i del dia a dia de la gent moltes de les seves frases cèlebres.



Judit Meix Casas
Grau de Periodisme

3 comentaris:

  1. Com bé has explicat, Judit, el found footage té fonamentalment un caràcter humorístic i d'entreteniment, però estic d'acord amb tu en l'afirmació que el programa APM? va més enllà i té un rerefons crític envers la societat actual i els seus problemes. Jo també penso però, que amaga altres caràcters darrere aquests talls tan divertits, com poden ser el publicitari o el reivindicatiu.

    Pel que fa al caràcter publicitari, crec que TV3 aprofita la gran audiència de l'APM? per promocionar altres sèries que també emet la cadena, fent gags humorístics amb escenes d'algunes sèries, com s'ha fet amb Ventdelplà o amb La Sagrada Família.

    Per altra banda, penso que té un caràcter reivindicatiu perquè utilitza tràilers de pel·lícules (com bé has dit) o la melodia de cançons conegudes i els canvia el contingut o la lletra per tractar un tema completament diferent a l'original que conté certs postul·lats ideològics. Trobem alguns d'aquests exemples en els tràilers o les cançons utilitzades per animar o anunciar alguna fita important del Barça, que desprenen un fort sentiment i orgull culé; o les cançons o tràilers utilitzats per fer burla de Madrid 2012 o del Reial Madrid, que transmeten un fort sentiment catalanista.

    Penso que el found footage és una eina molt interessant i amb moltes possibilitats que, en el cas d'Alguna Pregunta més?, aconsegueix generar un contingut divertit i alhora crític i ideològic que ens captiva per la seva capacitat de distreure'ns i de treure'ns un somriure.

    Elisabet Soler Ibáñez
    (1r de Periodisme)

    ResponElimina
  2. El teu comentari m’ha crida’t l’atenció perquè m’agrada molt L’APM? i crec que la tècnica del found footage és un tema bastant interessant. Has deixat ben clar el concepte de found footage i el que vol representar.

    Personalment, penso que aquesta tècnica té les seves bases ben arrelades als estudis sobre el muntatge iniciat amb el cinema soviètic, concretament amb l’Escola Cinematogràfica de l’Estat, amb autors com Lev Kulechov i Sergei Eisenstein. Aquests van demostrar el poder del muntatge i dels plans. Però amb aquest nou “invent”, com és el found footage, s’incorpora la veu, també per mitjà del muntatge.
    Amb films com aquest de Woody Allen, queda demostrada l’evolució i les possibilitats del cinema.

    Per un altra banda, he de dir que trobo enormement injust que es pugui prohibir que surtin a la llum el que podrien ser grans obres pel fet , com bé has dit, de fer una crítica de la realitat social del moment. Però, és clar, això no els interessa ni al govern ni a certes personalitats.

    Tot i així, L’APM (com també has dit i ha remarcat la Eli) és un programa que va més enllà i aconsegueix transmetre una enorme quantitat de missatges implícits. Per tant, gràcies a programes com aquest, es pot dir que encara queda una mica de llibertat d’expressió.

    Maria Pena Costa
    (1r Comunicació Audiovisual)

    ResponElimina
  3. Em sembla molt interessant de quina manera has enfocat el programa. No havia sentit a parlar molt del found footage i ara m'ha quedat bastant més clar que vol dir aquest concepte.

    És cert que APM? té un rere fons crític, com ve has dit tu i els dos comentaris de dalt, i això fa que que sigui tant ben acollit per l'audiència. Les seves frases formen part del dia a dia de moltes persones de totes les edats, i això fa, també, que es fasi difusió del programa. Avui en dia dificilment cap persona que pertanyi a la societat catalana no ha sentit a parlar mai de l'APM?.

    En quant a l'utilització del found footage al cinema tampoc n'havia sentit a parlar mai, i realment m'ha semblat molt interessant i, com ha dit la Maria, una mica injust que no se'n pugui fer més difusió.

    Jordi Nada Perelló
    (1r Comunicació Audiovisual)

    ResponElimina