Salvados; crítica, compromís i rigor amanits amb un toc d'humor.

Si fa 10 anys et diguessin que un programa anomenat Salvados, que s'emet els diumenges per la nit, on el personatge principal és un tal "follonero" que és dedica a tractar temes de la societat espanyola, seria el programa referència per a plantar una crítica atrevida i necessària al món en que vivim, t'ho creuries? Difícil, oi?

Doncs bé, el programa dirigit per Jordi Évole, l'anomenat "follonero" s'ha convertit en un dels programes de la televisió actual on s'exposa la realitat social d'una manera més clara, directa i transparent. La fórmula és fàcil: Agafar un tema d'actualitat amb una certa polèmica social existent, tractar-lo amb diferents experts en la qüestió, entrevistar a afectats o implicats en la problemàtica, i fer tot això des d'un punt irònic, descarat i a la vegada seriós i atrevit que només el periodista, guionista i humorista català, nascut a Cornellà, sap fer.

Si bé existeixen altres tipus de programes televisius que miren d'informar a la població d'una manera àmplia i profunda, cap d'aquests aconsegueix arribar al públic amb la mateixa eficàcia amb que ho fa Salvados. La gran improvització del presentador i realitzador del programa permet,  en un joc d'entrevistes, elaborar preguntes compromeses, sempre amb una gran subtilesa acompanyada d'humor, que obliguen als entrevistats a mullar-se més en el tema i a deixar caure respostes que l'acaben comprometent cada cop més i  més i que donen confiança al "follonero" per a seguir "atacant" més a l'entrevistat allí on més mal fa.

A més, el programa presenta petites bromes satíriques, carregades d'intencionalitat, que sovint Jordi Évole té preparades per a l'implicat en el programa que acaben per introduir una temàtica carregada de contingut  d'una manera totalment innocent i transparent que fa que l'entrevistat sovint no pugui rebutjar. Aquests petits detalls el fan un programa diferent i alternatiu a la resta, i creen en l'audiència un interès extra per la temàtica tractada que no sabrien trobar en un programa convencional que tractés sobre el mateix.

Per exemple, en el vídeo adjunt, podem comprovar com s'atreveix a bromejar amb els dos candidats a ser presidents del govern, dies abans de les eleccions, amb bromes com la de les corbates o el seu propi currículum.

Finalment cal destacar també el gran treball reporter que es duu a terme en el programa. Els temes elegits sempre són compromesos amb la societat actual, sovint abandonats o poc aprofundits per la premsa quotidiana i de fàcil accés. Des de Salvados es tracta de treure a la llum els punts que més poden implicar a la societat, i en resum, als espectadors del programa i dóna una versió entenedora de la problemàtica que gira al voltant del tema en concret. No es tracta simplement d'informar, sinó que es mira de regalar una notícia amb tots els seus al·licients als espectadors per a que s'interessin i tinguin un criteri diferent i útil al que havien adquirit a través de les informacions donades a través dels mitjans de comunicació convencionals.

Sense dubte, un programa que podríem definir com a necessari en els temps que corren.

Genís Pena Ubieto
Periodisme.