CHARLES CHAPLIN, la gran bellesa del silenci

"Las películas de Chaplin son un clásico del cine mundial y marcaron una etapa gloriosa en la cinematografía. Humorista, director, guionista, músico y un actor de excepción lo convierten en uno de los más grandes artistas de todos los tiempos"

Sir Charles Spencer Chaplin, conegut mundialment com Charles Chaplin o Charlot i nascut a Londres al 1889, va ser un actor, compositor, productor y director anglès que va arribar a la fama internacional amb les seves pel·lícules mudes.  Es considerat un dels grans creadors de la historia del cinema.

Charles Chaplin

Va néixer en una família d’artistes de varietats, tenint des de ben petit referents artistes. Sent un nen va començar a actuar en musicals i pantomimes. Al 1910 va viatjar a Estats Units en una gira amb la companyia per la que treballava, i allà es va establir definitivament dos anys més tard.

Chaplin va aparèixer per primera vegada al cine al 1913, en les pel·lícules de la Keystone, de Mack Sennett.


EL CINEMA MUT I LA FIGURA PIONERA


Quan parlem de cinema mut, fem referència a tot aquell cinema que manca de so, tant pregravat com sincronitzat. Els diàlegs, els quals no apareixen necessariament sempre, ho fan en forma subtitulada.
Les pel·lícules en qüestió poden anar acompanyades per narradors, músics o intertítols amb diàlegs i narracions que compensen aquesta falta d'àudio.

Aquest cinema es va fer visible, especialment, en les tres primeres dècades a partir del seu naixement. 

Cartell de La quimera del oro, obra més reeixida

Com a gran figura pionera de la cinematografia, Chaplin va saber treure partit dels seus extraordinaris dots com a mim per convertir-se en un dels personatges més populars del cinema mut. Chaplin va perfeccionar un estil personal de interpretació, derivat del pallasso de circ i del mim, combinant l'elegància acrobàtica, l'expressivitat del gest i l'eloqüència facial, amb un sentit del ritme impecable. Va destacar per la seva capacitat per combinar el humor amb el sentimentalisme en uns arguments de gran complexitat. El seu gran domini de gestualitat i la seva capacitat per crear situacions hilarants li van permetre superar les limitacions que imposava el dret a no poder valer-se del llenguatge oral. D'aquesta manera, va crear un cinema basat en la pantomima i en l'expressivitat de la imatge, un cinema que, amb l'arribada del sonor a finals de la dècada dels anys 20, no va veure's perjudicat gràcies a l'efectivitat de la seva pantomima, de la que depenia gran part de la seva creació.


DE CHARLES CHAPLIN A CHARLOT

Charles Chaplin es va fer popular, sobretot, gràcies al seu Charlot, un dels personatges més famosos, per no dir el més famós, de la història del cinema.
Chaplin interpretava la vida d'un vagabund, Charlot, un personatge ingenu i sentimental que es caracteritzava pel seu peculiar bigoti, els seus pantalons amples, la seva jaqueta estreta i el seu barret de bombí desmanegat que solia empunyar amb un bastó de canya. La creació d'aquest petit vagabund va representar un símbol universal de la individualitat indestructible, triomfant contra l'adversitat i la persecució, tant humana com mecànica. Charlot li va donar la màxima fama mundial a Chaplin, tant com a comediant com a actor.


“Al crear el personaje de Charlot, Chaplin dotó a la comedia burlesca de una calidad expresiva que pocos actores alcanzarían en el futuro. Así nació uno de los mayores mitos del cine y uno de los héroes más populares del mundo”


A continuació trobem un curt de Charles Chaplin, Charlot en la playa, on es veu representat el personatge del petit vagabund.

DEL CINEMA MUT AL SONOR, El Gran dictador

El Gran dictador és una pel·lícula dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin que tracta el nazisme i les figures dels dictadors Hitler i Mussolini des de una visió paròdica.

Cartell americà de la pel·lícula

Chaplin, a l'hora de rodar aquesta pel·lícula, es trobava en un dels seus millors moments com a actor i figura representant en el món del cinema. El Gran dictador va significar un gir complet en la obra de Chaplin, donat que es tractava de la seva primera pel·lícula parlada. Alhora, l'estereotip que va crear amb el petit vagabund Charlot, va deixar-se una mica de banda. Chaplin va posar en escena dos nous personatges: Adenoid Hynkel (el dictador), copia d'Adolf Hitler, i un petit barber jueu, un doble, que es canvia per Hynkel i el ridiculitza.

Amb aquesta pel·lícula, Charles Chaplin va voler denunciar el nazisme i el fascisme, fent també al·lusió al dictador Benito Mussolini, presentat com Benzino Napaloni. En conclusió, El Gran dictador va significar un vibrant al·legat contra totes les ideologies totalitàries. Per reforçar aquest argument, l'actor surt del seu personatge al final del film i es dirigeix al públic en primera persona, enaltint els valors més nobles de l'home i convertint El Gran dictador en un missatge de pau i llibertat.

A continuació, podem veure un petit fragment de la pel·lícula El Gran dictador, l'escena del ball amb el globus terraqui, que va emmarcar-se com una escena d'antologia.

PEL·LÍCULES RELLEVANTS

Les seves pel·lícules més importants com actor, director i productor van ser les mudes: El chico (1921), El peregrino (1924), La quimera del oro (1925), El circo (1928), Luces de la ciudad (1931) i Tiempos modernos (1936). A aquestes van seguir El gran dictador (1940), Monsieur Verdoux (1947), on va aparèixer per última vegada el seu personatge de Charlot, Candilejas (1952) i un Rei en Nueva York (1957). Ademés, va dirigir sense protagonitzar, Una mujer de París (1923) i La condesa de Hong Kong (1927).

Pel·lícula El chico (1921)

Alba Moreno Peñarrubia

1er Comunicació Audiovisual