Pushing Daisies, collage estilístic

Pushing Daisies és una sèrie creada per Bryan Fuller (Death Like Me, Wonderfalls, Heroes).

Es tracta d'una innocent comèdia dramàtica considerada per molts un conte de fades forense.

Ned, protagonista de Pushing Daisies

Chuck Charles

La trama de Pushing Daisies es desenvolupa al voltant del poder sobrenatural de Ned, protagonista de la sèrie, que és capaç de ressucitar els morts mitjançant el contacte físic. Com tots sabem, però, tot poder té un preu: si no remata la persona a qui ha tornat la vida abans que passi un minut, algú proper morirà a l'atzar. I no tot s'acaba aquí: en cas que decideixi recuperar la vida d'algú per sempre, n'haurà d'evitar el contacte físic eternament. És per aquest motiu que els dos éssers a qui més estima esdevenen intocables: Digby, el seu gos, i Chuck, el seu amor d'infància, amb qui viurà una història d'amor d'allò més surrealista. 

Olive Snook

Emerson Cod

Ned és l'amo d'una pastisseria anomenada The Pie Hole, on hi treballa de cambrera Olive Snook, que està bojament enamorada del protagonista. Aquest personatge dota la sèrie de moments còmics, a més d'exagerar el romanticisme cursi i l'estètica plàstica que caracteritza la història. I això no és tot: Olive també introdueix a la sèrie moments musicals que accentuen aquesta trama ensucrada i fantasiosa.

A més de dedicar-se a la reposteria, Ned forma societat amb Emerson Cod, detectiu que investiga casos d'assessinat amb l'ajuda imprescindible i determinant del seu soci. La utilització del poder de Ned com una eina de treball per descobrir el mòbil dels crims més inverosímils que es puguin imaginar fa que la sèrie adquireixi també un estil detectivesc.

La conducció del fil narratiu la duu a terme un narrador extern, que fins i tot es permet el luxe, en alguns casos, d'interrompre les accions dels personatges, fet que accentua la fluïdesa de la sèrie.

Aquesta producció de Warner Bross es caracteritza, més que per un estil definit, per una estètica impecable i molt treballada construïda a partir d'un collage d'estils on l'estètica pròpia de Tim Burton hi és present constantment: el sofriment dels personatges, per exemple, és inexistent; els protagonistes de la història aprenen a acceptar les rareses i els obstacles de la vida, de forma que allò anormal acaba sent normal, al més pur estil burtonià.

D'altra banda, la sèrie també fa ressò de l'estil poètic i delicat de Jean-Pierre Jeunet: els jocs de paraules i les frases dels personatges em permeten dir que el llenguatge utilitzat capítol rere capítol pot presumir d'una trama molt elaborada.

Pushing Daisies és, doncs, una sèrie trencadora, tot i que no inventa res nou. Es tracta d'una producció imaginativa i fantasiosa, romàntica i surrealista, misteriosa i espiritual, absurda i totalment fora del que és habitual que ens trasllada a mons increïbles.

__________________________________________________________________________________________

Ona Gibert Montalà
1r curs de Publicitat i Relacions Públiques