Sí, els videoclips son un dels mitjans
mes post-moderns de la nostra era. Es troben en el nostre dia a dia,
formen part dels nostres gustos; estan relacionats totalment amb nosaltres ja
que, segons la imatge que ens ven, ens podem sentir identificats.
Per portar a més gent la seva
música, els musics o els grups musicals utilitzen els videoclips com a una de
les millors fonts per mostrar els seus treballs a la resta de món. Hi ha
diferents tipus i diferents formes de dur-los a cap. En aquest cas, ens fixem
amb un dels últims temes del grup californià Linkin Park, “Waiting for the End”, dirigit Joe Hahn, un dels membres del grup.
Amb una tipologia totalment conceptual ( no ens conta una història
literalment, ens mostra diferents imatges que ens porten al nostre propi
raonament del que succeeix), Waiting for
the end mostra figures remotament humanes que es converteixen en imatges
compostes per milers de constel·lacions,
construïdes per milions d’estrelles, un viatge més enllà del món físic, més
enllà de les tecnologies; figures geomètriques
mesclades amb humans o animals, parts del cos que formen noves imatges; un tot
que, juntament amb la lletra, ens fa adonar que construïm la nostra vida de tal
forma que no percebem que estem esperant un final.
El director i membre del grup també li dona un altre significat, un
significat més relacionat amb el grup:
“ Fue mi intento por destruirnos digitalmente hasta el punto en que el espectador sienta el alma de la música a través de lo que se volvió nuestra escencia,” dice Joe. “Nos volvemos los fantasmas en la máquina. Algunos pueden decir que debido a la tecnología perdemos el sentido de quienes somos. Yo contrarresto esto ilustrando que podemos acercarnos más a quienes somos si escudriñamos a través del sonido. Si esto les suena ‘muy raro’, solamente ignoren mis palabras y disfruten de las bonitas imágenes.”
Si ens capbussem
amb la part més tècnica que amb l’empírica, ens trobem amb un vídeo amb molt de
treball i tecnologia, gran captura de moviments, color i efectes. Utilitzant
gràfics dissenyats per als concerts de la gira del 2010-2011 i efectes que
imiten constel·lacions estel·lars i rajos X, hi ha un treball de capes (sobreposant
capes per a la creació d’imatges) gravades amb càmeres DSLR(Canon 550D). La primera capa és les diferents partícules que sostenen la major part de la fidelitat de la imatge, la segona el color i la tercera la profunditat de camp, utilitzant diversos focus de llum. Amb aquestes capes s’han pogut crear imatges com milions de figures geomètriques que formen part de la cara de un dels cantants o trossos de crani que es separen del cap de l’altre cantant però que es mouen conjuntament amb ell.
Aquest tipus de
tecnologia també la podem trobar en un altre videoclip, House of Cards de Radiohead,
possiblement sigui una font d’inspiració per aquest videoclip.
Tal i
com he citat anteriorment, disfrutem de les imatges, aquestes no tenen perquè
estar esperant un final.
(Videoclip Waiting for the End)
Maqueda Gómez, Andrea
1º de Periodisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada