divendres, 13 d’abril del 2012

Les armes, un nou material escolar.

Bowling for Columbine


Un dels documentals més crítics i a la vegada més admirats arreu del món sobre la possessió d'armes als EUA.





" -El puc ajudar?"
-Sí, volia obrir un compte en aquest banc.
-Clar, quina classe de compte voldria?
-Vull el compte amb el qual regalen un arma gratis.
-Molt bé."


Una gran manera de començar el documental i des d'un gran principi fer veure a l'espectador la facilitat que hi ha als EUA per conseguir una arma de foc. Els bancs es transformen amb armeries... "This is America!"


Aquest documental va ser produït i escrit per Michael Moore i es va començar a emetre l'any 2002. Michael Moore és un cineasta, escriptor i documentalista estadounidenc; té una visió crítica sobre la violència, la lluita armada, la invasió a Irak per part dels EUA, la globalització i sobretot les polítiques que va utilitzar George W. Bush durant els anys del seu mandat.

Michael Moore va fer aquest documental com a conseqüència de la masacre que va haver a l'institut Columbine l'any 1999. Les imatges parlen per elles mateixes:

   

Una de les grans preguntes que ens formula aquest documental és: Per què 11.000 persones moren cada any als EUA com a conseqüència de la utilització de les armes de foc ? "Las malas lenguas" atribueixen aquest fenomen als mitjans de comunicació, videojocs, sèries (South Park) i fins i tot a figures del món de la música com és el cas de Marilyn Manson. No crec que la culpa d'aquests fets tan terrorífics siguin els factors anomenats anteriorment, ja que en molts altres països també es juga amb videojocs, es veuen sèries, existeixen els mitjans de comunicació, etc. Un dels principals culpables (sinó el que més) és que la constitució dels EUA recolzi amb força el dret a la compra i a la possessió d'armes de foc.
Tampoc és molt normal que l'alumnat de les escoles i instituts assisteixi a les classes amb armes de foc per sentir-se més protegits i segurs. La culpa de tot això la tenen els pares, ja que de ben petits els expliquen que amb una pistola, granada o metralladora estaran més segurs vagin on vagin. També es podria dir que en els EUA hi ha grans associacions i personatges mediàtics i de pes en el país que donen suport a la tinença d'armes. Charlton Heston va ser una d'aquestes persones influents, ja que va ser un dels membres destacats de l'Associació Nacional del Rifle, l'altre va ser George W. Bush, personatge referent en la política americana i clar partidari de la possessió d'armes.





Per altra banda, també cal dir que els mitjans de comunicació fan que els ciutadans visquin en una gran bombolla envoltada de terror i por (aquest fenomen el podríem anomenar "la teoria de la por"). Això fa que la societat americana tingui la necessitat de tenir en el seu poder una arma de foc per poder-se defensar i viure "tranquil·lament" a les seves cases.

En conclusió, crec que aquest documental és una gran crítica contra el sistema armamentístic americà on es veu d'una manera clara que la tinença d'armes en la societat és totalment innecessària al mateix temps que mostra que les armes a les escoles són sinònim de massacres, desastres i matances les quals es podrien evitar. Una escola és un lloc on els nens i nenes han d'aprendre coses educatives i no un espai que pugui estar relacionat amb un camp de tir. 


Per finalitzar adjuntaré un petit fragment del documental on s'explica amb humor negre i amb un profund sentit crític la història dels EUA.

    


                                                                                  Xavi Bertran Turu


2 comentaris:

  1. Hola Xavi,
    No he visto el documental al que haces referencia, pero me parece un tema interesante a la par que poco conocido por el público.
    Como bien dices, yo tampoco creo que la culpa de esta permisividad en el tema armamentístico sea de la televisión, ya que diversos estudios demuestran que la relación entre televisión y violencia no es directa ( como hablamos en la asignatura de Opinión Pública), sino que otros factores como el tipo de leyes que rigen ese país, mucho más permisivas en el tema de armas que en nuestro país.
    Creo que algunos de los dirigentes estadounidenses deberían mirar este documental y hacerse mirar un poco el tema de menores con armas, un lastre que asola cada año cada instituto de EE.UU.


    David Cabanillas Moya
    1º de Periodismo

    ResponElimina
  2. M'ha semblat molt interessant el teu post. Com el meu company jo tampoc he vist el documental al qual fas referència però m'esgarrifo cada vegada que escolto sobre matances a escoles o instituts als Estats Units, massa sovint per cert. Una eina tan letal i mortal com ho és una arma de foc no hauria d'estar a l'abast de qualsevol, i crec que el primer pas per a evitar aquest tipus de situacions tant dramàtiques seria restringir l'accés a les armes.

    Evidentment, les armes de foc, sent realista i des del meu punt de vista, són necessàries. Crec que pensar en un món sense armes, és massa idíl·lic, però que estiguis familiaritzat amb elles des de sempre és un error. Crec que la llicencia per a obtenir armes de foc només s'haurien de concedir a agents de l'autoritat o en casos específics de risc, i que utilitzar-les sempre fos l'últim recurs, però, Quan guanya els Estats Units en importació i exportació d'armes? Aquesta indústria mou molts diners, i si Estats Units és la primera potència mundial, potser una part dels seus beneficis és per això.

    El petit fragment crític de la història dels EUA m'ha semblat una clavada! Sens dubte, m'apunto el nom del documental perquè el veure.

    Gregori Perelló Sánchez
    (Periodisme)

    ResponElimina