Videoclips i originalitat postmoderna

Si ens submergim en les noves tendències postmodernistes en el món del videoclip, trobem tot un seguit de propostes interessants: apostar per la interacció, basar-se en les noves tecnologies, retornar a la màxima simplicitat, etc.. Però en aquest post em centraré principalment en l’aspecte que em sembla més fascinant d'aquesta nova mentalitat: l’originalitat.

Ja és sabut que estem en plena era de la informació, que Internet ens permet un accés gairebé il·limitat a aquesta, i que som bombardejats contínuament amb productes audiovisuals; també és fàcil adonar-se’n de que ignorem la majoria d’aquests productes, per molts diners que s’hi hagin invertit en la seva producció. Aleshores, què és el que destaca?

La originalitat.

Anàlisi

A continuació analitzaré dos videoclips que han aconseguit un gran èxit i acceptació entre el públic gràcies a una idea innovadora.

"Somebody that I used to know" - Walk off the Earth

El primer cas es tracta d’un videoclip de la banda de Rock alternatiu “Walk off the Earth”, de Canadà. Es tracta d’un vídeo d’una sola presa, on es mostren els cinc components del grup i una guitarra. El que fa al videoclip únic és que els cinc toquen la mateixa guitarra alhora. Si no fos per aquest detall, si s'hagués seguit la manera tradicional de tocar un instrument, molt probablement el vídeo no hagués tingut l’èxit que ha tingut per molt talent que tinguessin els intèrprets. 

A més d’una aposta per la originalitat, aquí també s’hi poden apreciar altres elements característics dels videoclips postmoderns, com la simplificació o l’aparença de vídeo amateur (tot i tenir una treballada postproducció sonora al darrere). La cançó que interpreten és una versió del tema “Somebody that I used to know” de l’artista Gotye. Ho podríem entendre com una recontextualització de material (una altra característica postmoderna). També cal valorar el paper dels seguidors en el fenomen ja que, de fet, el vídeo es va realitzar per petició dels fans, per tant en certa manera aquests van participar en la creació del contingut a partir de l'interacció amb els artistes.

El resultat a Internet: més de 50 millions de visualitzacions en menys d’un mes.

"Needing/Getting" - OK Go

El segon videoclip és obra de la banda d’indie Rock americana “OK Go”. La cançó s’anomena “Needing/Getting”. El grup és conegut principalment pels seus inusuals videoclips, i en aquesta ocasió comptaven no només amb una gran idea sinó amb un pressupost encara més gran.

Es tracta d’un videoclip d’una sola escena on els quatre membres del grup fan sonar centenars d’instruments, distribuïts al llarg d’un circuït, amb un cotxe modificat. També utilitzen el propi cotxe com a instrument de percussió mentre el cantant canta i condueix acompanyat per l’ukelele que toca el copilot.

Tal com asseguren en la web “letsdothis.com”, es van necessitar 4 mesos de preparació i 4 dies de rodatge per a completar el circuit de gairebé 5 kilòmetres amb èxit, situat al desert de Los Ángeles. Es van utilitzar 1.800 instruments, incloent-hi pianos, guitarres, tubes, xilòfons i un seguit d’instruments casolans improvisats, com “rodes-bombo” o “bidons-contrabaix”. Tot un espectacle amb l’objectiu de destacar i cridar l’atenció de l’espectador.

Conclusió

Podem aventurar que actualment en el món de l’espectacle el talent ja no és suficient per a destacar, cal tenir una bona idea i una ment oberta. Caldria considerar la originalitat ja no només com la idea de crear alguna cosa diferent sinó més aviat com una necessitat.

Aleix Ramon Vidal

Comunicació Audiovisual