Luís Cerveró va començar a fer petits treballs audiovisuals en Super 8 on el ritme i el color eren
molt importants i en els quals ja deixava entreveure quin seria el seu estil
posterior. Més tard, va marxar de València per anar a Barcelona, on va explotar
com a realitzador de productes audiovisuals més aviat comercials a la
productora Canada. Allà va ser on va conèixer els Mishima i va començar a
treballar amb ells.
Després de dos
grans videoclips amb ells (Un Tros de Fang i Tot Torna a Començar), Luís
Cerveró no podia deixar escapar l’oportunitat de tornar a deixar córrer la
imaginació amb el nou disc del conjunt barceloní. Aquest cop, va fer el
videoclip de L’Última Ressaca (Amor Feliç, 2012).
Aquest videoclip
el podríem qualificar de conceptual ja que en cap moment il·lustra la lletra
però si que intenta transmetre una sensació. El videoclip comença amb els integrants
del grup recorren un desert, patint calor, cansament i set. Aquesta imatge de
patiment és la visió del calvari que passa el protagonista de la cançó (el jo
poètic) quan decideix deixar la beguda per intentar salvar la relació que té
amb la seva parella. Més endavant podem veure la “metàfora” entre una cloïssa,
l’entrecuix d’una dona i els seus llavis, en aquest mateix moment veiem també
la desesperació d’un dels homes quan ho veu. Seguidament, podem veure com van “caient”
en l’intent de seguir endavant i es veu a dues dones com juguen amb un esquelet
que fa referència a un dels membres de la banda i que s’entén com que la dona
juga o manipula a l’home, que fa qualsevol cosa per satisfer-la. Finalment, el
grup es va separant fins que David Carabén arriba a una casa i al mirar per la
finestra veu imatges relacionades amb els moments que ha passat amb la seva
parella, després seu i reflexiona. En aquest moment, jo interpreto que el
protagonista pren consciència del que realment sent per la seva parella i pensa
que val la pena continuar amb el sacrifici.
Aquesta és la
meva humil interpretació del clip que, realment, no està lligat a cap
interpretació fixa, ja que és totalment conceptual. En la meva opinió, penso
que Luís Cerveró és el complement perfecte per Mishima, i viceversa, ja que
tots dos tenen estils (en àmbits diferents) molt semblants en el sentit més
abstracte.
P.D.: Us animo
fermament a escoltar el seu últim disc, que per mi és el millor. Si el voleu,
porteu-me un pen que us el passo! (450mb)
Joan Albert
Besora Navarro
Comunicació
Audiovisual
Després de llegir el teu post i veure el videoclip em disposo a fer el comentari.
ResponEliminaPrimer de tot, dir que la teva explicació sobre el videoclip m’ha servit molt, per tal d’entendre el videoclip. Jo també classifico el videoclip com conceptual, ja que aquest quadre d’imatges que crea Luís Cerveró fa de metàfora o analogia i expressa el sentí de la musica. Pel que fa el final, que tu mateix dius que no saps ben bé com interpretar-lo, doncs opino el mateix. I és que trobo, dins el meu parer, que hi ha instants que s’abusa massa de la conceptualitat. M’agradaria afegir abans d’acabar que em va impressionar molt més i a la vegada el considero molt més intel•ligible el videoclip “Un tros de fang”.
Xavier Balsells (C. Audiovisual)
Després d'escoltar aquest últim disc (un treball molt interessant dels Mishima) encara no havia vist aquest videoclip i m'ha semblat tan interessant com les seves noves cançons.
ResponEliminaPenso que Luís Cerveró sap captar de forma original i pròpia l'ànima de les cançons de Mishima, i les converteix en grans produccions audiovisuals (sempre sota un paraigües d'imatges metafòriques que encaixen a la perfecció amb la música).
A més el fet de realitzar diversos videoclips d'aquest grup contribueix a manipular l'estil estètic de Mishima, donant-li forma pròpia. D'aquesta forma, al veure aquests videoclips de seguida sabem que pertànyen a Mishima.
Esperem doncs, que aquesta "parella perfecta" continui oferint-nos nous treballs junts.
Julia Gimeno Sarroca (Periodisme)
Si productor(en aquest cas Luís Cerveró) i grup ( en aquest cas Mishima) van de la mà els resultats són exepcionals. Actualment és un fenòmen que està molt de moda, degut a la seva funcionalitat i facilitat a l'hora de crear els videoclips, portades o cançons, ja que tot formarà part o partirà d'una mateixa idea, d'un mateix concepte que serà explotat i treballat. Hi ha molts exemples d'aquest fenòmen, un de ben proper el cas de Cuningham i els Apex Twin o un exemple nacional amb Lyona i els Love of Lesbian.
ResponEliminaVictor Mazariegos
Publicitat i Relacions Públiques