dimecres, 11 d’abril del 2012

“Look around” i els videoclips interactius

La interactivitat és una de les principals característiques del món actual. Tothom vol donar la seva opinió i poder-se expressar lliurement, ja sigui a través dels mitjans de comunicació o per les xarxes socials. Ja no ens conformem sent simples espectadors, sinó que també hi volem participar. Per aquest motiu, tots els àmbits, entre ells l’art, són cada vegada més interactius.
En el videoclip també ha arribat la interactivitat i un dels últims grups en experimentar aquest camp han sigut els nord-americans Red Hot Chili Peppers amb la cançó “Look Around”, del seu nou àlbum titulat “I’m with you”. Anteriorment ens havíem trobat amb altres experiments com és el cas del videoclip de la cançó “Black Mirror” d’Arcade Fire, on la gent podia escollir quins instruments volia sentir. Ara, Red Hot Chili Pepper ens apropa d’una nova manera: a través de les imatges. En aquest cas el so no el podem tocar al nostre gust, sinó que el que podem fer és moure’ns de dreta i esquerra, de dalt a baix, per dins de quatre habitacions on en cada una hi trobem a un dels components del grup envoltat d’aquelles coses, persones o objectes que el defineix de la millor manera.
Chad Smith
Per una banda ens trobem Chad Smith, el bateria, dins d’un lavabo on hi ha una banyera, un petit mirall, un sac de boxa i un vàter. La decoració és força pobra: les parets són blanques i blaves amb un sol quadre, i el terra és el típic de rajola blanca i negre. Ell es troba tocant la bateria al costat esquerra de la càmera vestit amb un barnús negre, unes sabatilles i una gorra vermella.
Per altra banda ens trobem el cantant Anthony Kiedis vestit amb roba de ratlles en un menjador on la paret del fons està carregada de fotografies, la de la dreta hi ha el quadre de la portada de la coneguda pel·lícula d’Andy Warhol titulada Chelsea Girls. La paret de l’esquerra en un principi està totalment buida, però més tard Charlotte hi escriu el títol de la cançó: “Look around”. A l’habitació també hi trobem un sofà, una nevera i un radiador. A més a més, Kiedis està acompanyat per un gos, un canari, una noia, que és una model que es diu Charlotte, i el seu fill.  És el component del grup que interactua més amb les altres habitacions.
Anthony Kiedis
Si seguim girant cap a la dreta, ens trobem amb l’habitació d’en Josh Klinghoffer, el guitarrista. És una sala molt apagada: tant les parets com el terra són de color beix, mentre que la decoració i els objectes són molt escassos. Només hi trobem una cadira, una tauleta i una làmpada. En Josh vesteix fosc i es passa bona estona assegut a la cadira sense fer absolutament res fins que arriba en Chad i torna a agafar la guitarra.
Josh Klinghoffer
Finalment tenim el Flea, el baixista. Sembla el més extravertit de tots, amb els cabells tenyits de color blau i amb un baix molt acolorit. La seva sala està formada per un sofà, un llit, alguns quadres i està acompanyat per la seva novia actual. Els dos acaben ballant amb roba interior i ruixant-se amb un esprai.
Flea
Tots aquests aspectes, objectes i persones són els elements que caracteritzen els quatre components del grup. D’aquesta manera podríem considerar que en Josh és el més antisocial, tímid, reservat i tancat, mentre que l’Anthony és el més familiar, en Flea el més obert i divertit i en Chad el que li agrada sentir-se més còmode i ser tal com és. Això podria ser una interpretació, però és molt superficial i subjectiva, i cada un de nosaltres podríem fer una valoració diferent.
A més a més de la funció de moure’ns per dins de les habitacions, si cliquem a "show hints" tenim l’opció d’accedir a altres capes interactives on trobem contingut extra com fotografies i vídeos del rodatge del videoclip on s’explica com s’ha fet la gravació o on els mateixos components expliquen alguna cosa de la seva pròpia habitació i objectes.
Finalment només queda dir que ho proveu vosaltres mateixos i Look around!

http://redhotchilipeppers.com/news/301-look-around-interactive-video

Montse Plana Martínez
 

1 comentari:

  1. Montse, trobo molt interessant la teva publicació. Coneixia a Red Hot Chilli Papers però no coneixia aquest muntatge que han fet.
    Realment el que dius és cert, el públic no es conforma a mirar-ho tot des de fora, volen participar-hi. I aquesta és una bona manera d’aconseguir-ho. Ara ens queda esperar…Fins on pot arribar aquesta interactivitat? Suposo que quedarem tots sorpresos.
    S’ha de dir que amb aquest muntatge el grup també es fa més proper, es mostren cadascú com són, fan un retrat d’ells mateixos i d’aquesta manera el públic els pot conèixer millor, són més propers.





    Iris Martí
    Publicitat i Relacions Publiques

    ResponElimina