Simplement, Michael Moore
"Mucha gente política, especialmente de izquierda, ha olvidado la importancia del humor como un arma increíble, y un vehículo a través del cual hacer un cambio".
El cineasta,
productor, director i escriptor nord-americà va obrir una nova era
en el cinema documental, podríem dir que va ser un dels principals
directors que va portar a la gran pantalla aquesta modalitat del
cinema contemporani, junt amb Moretti i Caouette. Rebel i de postura
progressista, té una visió crítica cap als ideals de la societat
on viu: la globalització, les grans corporacions, el sistema
capitalista, l’invasió d’Iraq, la venda d’armes i les
polítiques de govern sobretot durant l’era Bush, tot i que també
critica els seus antecessors.
Els seus
documentals es podrien classificar dins la modalitat performativa en
el qual el director de la pel·lícula es converteix en el
protagonista, els arguments de les seves trames giren al voltant de
les seves preocupacions i inquietuds i s’introdueixen fets de la
seva família i el seu passat- com podem veure en el principi de la
pel·lícula Bowling for Columbine (2002) en la qual surten imatges i
vídeos de la seva infància per tal de destacar que va néixer en un
poble de cultura d'armes. Una altra característica pròpia dels
documentals de Moore és que les seves pel·lícules estan
estretament lligades o relacionades amb el concepte fracàs, és a
dir, parteixen d’uns fets tràgics que han succeït i han impactat
bruscament en la societat. Aleshores, en busca les seves causes i els
culpables d’aquesta situació-com per exemple en el documental
Roger & Me intenta parlar amb el president de General Motors que
va ser el principal culpable del tancament de la fàbrica del seu
poble natal i va deixar molta gent a l’atur.
La llarga
carrera cinematogràfica cap a la fama de Moore comença amb el
documental Roger & Me (1989) en el qual critica des d’un punt
de vista personal i quotidià el tancament d'una fàbrica en el seu
poble natal. En aquest cas, el director busca extrapolar el fet en la
tendència de les grans corporacions a tancar les diverses fàbriques
situades a EEUU i emigrar cap a països amb mà d’obra més barata
per tal d’abaratir els costos de fabricació.
Tot i això,
el documental que el va portar a la fama va ser Bowling for Columbine
(2002) en el qual analitza la cultura armamentísitca nordamericana i
critica la societat de la por on viuen els seus compatriotes. El film
intenta buscar els responsables d’aquesta situació i es basa
sobretot en el cas de l’escola de Columbine on es va produir un
tiroteig entre els estudiants amb nombroses víctimes. Aleshores
sorgeixen diverses preguntes: De qui va ser la culpa? Dels diversos
esteorotips violents que tenen els adolescents tal com diuen alguns
pares? Cal dir que la nit abans d' aquests fets es van produir uns
bombardejos a la població de Kosovo per part de l'exèrcit d'EEUU on
van morir molts civils. Això porta a reflexionar al director i
protagonista si hi ha una relació entre les polítiques del país i
la influència dels mitjans de comunicació en el tiroteig produït a
la població de Columbine.
Per
últim cal destacar les pel·lícules Farenheit 9/11 (2004) i
Capitalism: A Love Story (2009) molt característiques del
director i productor nordamericà en les quals es busquen els
posibles causants d’uns fets. En el primer cas, es posen en evidència els veritables
motius i motivacions financeres de la guerra d’Iraq i en l’altre
es veu, des d'una visió crítica, la fallida del sistema capitalista i les conseqüències que això
ha produït. En aquest últim film, Moore barreja allò privat amb el
públic, viatjant des de les cases de la gent que ha patit les
conseqüències d’aquesta crisi fins l’epicentre global
financer de Manhatan.
Moore, un autor admirat i
repudiat casi per igual, ha estat titllat tan d’extraordinari com
de mal compatriota que odia el seu país natal. Però, això si, ha
marcat una época i no ha deixat a ningú igual. És, simplement,
Michael Moore.
Farenheit 9/11
Capitalism: a love story
Joan Quero Guerrero (Comunicació Audiovisual)
Si
us ha interessat, aquí us deixo la web del cineasta per si voleu
donar-hi un cop d'ull:
Michael Moore es tracta d’un individu que consta d’una clara visió de les coses i que té unes enormes ganes de compartir la “seva veritat” amb el món, per tal de guiar a les masses fins on ell vol.
ResponEliminaQuin és el seu objectiu mitjançant les seves pel•lícules? Des del meu punt de vista, el seu principal objectiu és causar polèmica i provocar una ressonància mundial, és a dir, crear una crítica al voltant seu, ja que és per mitjà d’aquesta anomenada crítica envers al seu discurs, per la qual aconsegueix fer-se notar i donar a conèixer les seves obres.
T’he de dir, Joan, que estic d’acord amb una de les frases que has redactat, la qual és: “Moore, un autor admirat i repudiat casi per igual”. Gairebé podríem dir que aquest “casi per igual”, fent referència a les nombroses crítiques de caràcter negatiu que ha tingut Moore, es podria convertir en un “per igual”. Han sigut molts els individus o grups d’autors que han rebutjat el seu treball, arribant a crear pel•lícules com “Michael Moore Hates America” de Mike Wilson o, fins i tot, llibres com “Michael Moore is a Big Fat Stupid White Man” de David T. Hardy i Jason Clarke.
D’altra banda, en la meva opinió, Michael Moore ha contribuït en la societat dels Estats Units mitjançant la creació de les seves obres, ja que són moltes les mentides i els enganys que envolten el món actual i crec que s’ha de tenir molt valor per tal de crear documentals on es faci pública la realitat.
Tal com dius, és, simplement, Michael Moore.
Victòria Vicens Mora
Publicitat i Relacions Públiques