WONG KAR-WAI. 2004

Podriem dir que aquesta obra, és la síntesis de l’univers temàtic i formal del director.

A 2046, trobem diversos elements en comú pel que fa a la seva filmografia, i és que aquest film, es considera la tercera part d’una triologia formada per Happy Together i In the mood for love .Tot i que  2046 funciona per sí mateixa, és recomanable haver-les vist per a poder fer una lectura global de l’obra. Ja que lluny de ser una simple continuació, 2046 és com una cara més, del prisma que forma la història que vèiem a In the Mood For Love, reformulant el gènere melodramàtic d’un mode més abstracte i sota una visió clarament subjectiva.
La narració es fragmenta en 4 històries, que entren unes dins les altres, de manera que la seva lectura pot resultar laberíntica. Lluny de seguir una estructura lineal, el director juga amb una estructura aparentment caòtica atorgant a l’espectador el poder de llegir  i ordenar els capítols atorgant-li així un paper actiu dins l’obra.

Temàticament els films aborden la temporalitat i les relacions amoroses de manera diferent, però a tota la triologia es respira un ambient de solitud, contradiccions i nostàlgia. A 2046, el director es centra en mostrar la impossibilitat d’estimar. Wong Kar-Wai dibuixa els personatges solitaris, els presenta com antiherois atrapats en temps passats o futurs, tenyint de nostàlgia el present a base de records de manera fins i tot obsessiva.

Pel que fa a l’estètica  s’observa la saturació cromàtica portada a l’extrem, canvis de color, estilització i  artificialitat de les escenografies, influències del pop, ambients urbans avigarrats , clarobscurs i poca o nul·la utilització de llum natural.

El vestuari i maquillatge  es tracten d’una manera molt curosa acord amb l’atmosfera creada per l’escenografia i la banda sonora tant la diegètica com la no diegètica, resulta clau per a reforçar    l'aspecte poètic que empra el director.

També en  la forma, observem que s'empren càmeres en mà, efectes ralentits i càmeres ràpides, desenfocaments, enquadraments que dónen a l’espectador una sensació voyeuresca. A més d’introduir veu en off i imatges documentals intercalades per a fer referència històrica dins l’espai diegètic. Però una de les claus narratives de 2046 radica en la utilització reiterada del "Fora de Camp", les elipcis i els llargs silencis.

Blade Runner, Ridley Scott 1982

2046

Resulta interessant el joc temporal que utilitza el director, creant alter egos dels personatges protagonistes dins la hipertextualitat del film, que recorda el ciberpunk, tant estèticament com temàticament, potser per això en molts àmbits, 2046 és catalogada de ciència-ficció quan el que realment és una revisió o deconstrucció del gènere romàntic melodramàtic.

Resumint tot el comentat fins ara, pot afirmar-se que l’eclecticisme de  2046  on entre d’altres podem apreciar les influències de Resnais,Truffaut, Godard, Bresson o Antonioni  resulta un collage d’una riquesa visual i sensorial extraordinària que podriem denominar com una Nouvelle Vague Postmodernista amb tocs orientals.

 PD: Aquí us deixo un link on podreu veure la peli. Si la podeu aconseguir en V.O.S.E. no cal dir que millor que millor!
                                    https://www.youtube-nocookie.com/embed/L66AgXxeZJw

Ester Sánchez Llauradó.